
El portal de Sobreportes
Faig Vinyes, Dídac
L'alba i el mur
Cara a nord amb cansament
sóc, de porta, Sobreportes,
(...) De la Roma més ardent
m'he bastit murs de comportes.


Gairebé al costat de La Seu de Girona trobem un dels altres temples emblemàtics de la ciutat de Girona.


Cara a nord amb cansament
sóc, de porta, Sobreportes,
(...) De la Roma més ardent
m'he bastit murs de comportes.



El mateix esvoranc de l'arc massís, la mateixa robustesa dels carreus i dels murs, la mateixa decoració de gust bíblic i judaic (...)


![Prudenci Bertrana [d'enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1120.jpg)
L'església de Sant Lluc, l¿absis de la col·legiata de Sant Feliu i les dues massisses torres que flanquegen l¿esvelt portal de Sobreportes -límit de la primitiva Girona- formen quatre cantons d'aspecte bròfec, com de ciutadella o de presidi medieval. El vent s'hi acanala, hi bufa, hi xiula i s'hi enfredoreix i el sol a penes hi llisca, i vent i sol semblen conjurar-se amb els murs per fer d'aquest lloc el més desagradable i esquiu de la ciutat.


Les torres del portal treuen el ventre fora la porta, baixada avall, i això fa que siguin molt acostades, i semblin engranades amb les corbes de l'absis de Sant Feliu. (...) Si hom
lliga la perspectiva d'aquestes formes amb la torre que fa l'angle alterós del claustres de la Catedral, la il·lusió de trobar-se entre unes debanadores de pedra que giren, verticals, és completa.



(...) cavallers i dames romans i cristians: els que sacrificaren als déus i els que adoraren el Crist (...)


![Prudenci Bertrana [d'enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1120.jpg)
Els estels del seu nimbe brillaven esterrejats, mateix que els d'una nit serena. Als seus peus, la cera seguia cremant abundosa, inestroncable com les malures, com el desig humà de trobar una diligent i tendra advocada dels nostres neguits.



Envolt en un silenci d'alabastre,
(...) aquell que et veu oblida tot malastre
i somnia en la pau d'un món millor.
"Crist Jacent"



(...) la imatge del patró de Girona semblava donar-li el bon dia amb el gest amistós dels seus braços oberts.



(...) a Sant Feliu hi deixarem la pena
i aquell rosec que fa el pecat
i que ens vincla l'esquena
i ens fa el pas esglaiat.
"Santes esglésies de Girona antiga"


(...) el silenci resclosit d'aquesta església que durant segles ha contingut tanta gent i que ara deu ser sempre buida.
(...) en la penombra, sense pensar en res, relaxat, potser una mica inquiet, d'una inquietud amable, pessigollejant, però sense cap pes, sol en la penombra gòtica, completament sol (...)

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007