

Martinet
Obiols Puigpinós, Joan
El desert verd. Imatges de muntanya
Coneixia de passada Martinet, la petita capital del Baridà, el topònim del qual treu l'arrel del martinet d'una farga que hi havia a la vora del Segre. El pas fugaç per la carretera -a la qual el poble està unit maternalment- m'havia produït la impressió que és un poble amb dues vides: la de la carretera i la dels carrers enfilats al Tossalet. L'origen de Martinet és relativament recent. Durant el segle XVI, les cases van començar a créixer al Tossalet, el nucli més antic del poble, i, al costar del camí ral, s'hi devia bastir algun hostal humil, de poca volada, un punt de parada de traginers i de viatgers. Mancat de terra i d'espai, Martinet no ha estat mai -si el comparem amb els pobles veïns- ni pagès ni ramader. El comerç familiar, la petita activitat industrial i el turisme han estat la seva font de vida. El comerç continua el pas segur, sobretot el comerç artesà: l'embotit i el pa i la pastisseria; l'activitat industrial. En canvi, ja han passar pàgina i han desaparegut les petites fàbriques i els tallers de llana, de gasoses i sifons, de persulfat potàssic o de construcció de carros. Ara, bufa el turisme, l'exponent més important del qual són els hostals -Boix i Cadí- i les tres fondes de les tres tes: Martinet, Pluvinet i Miravet.





















