Meranges
Galceran Vigué, Salvador
Història de la Vall de Meranges
Hem apuntat (...) que les cases de Meranges s'edificaren a partir de la Plaça de l'Església, en direcció a llevant i a migdia. Doncs bé, per tal de comprendre l'evolució del nucli de població actual de Meranges, ens cal situar a l'esmentada Plaça de l'Església o Plaça Major i, tirant cap a llevant i cap a migdia -direccions generals del creixement de quasi tots els pobles- trobem que en surten tres carrers que, baldament un xic irregulars, representen els tres carrers típics medievals de tots els pobles de Catalunya: El carrer de Dalt, el carrer del Mig i el carrer de Baix. En el nostre cas, el carrer de Dalt seria el que ara se'n diu carrer del Mont; el del Mig, ara carrer de Sant Sadurní i el carrer de Baix comprèn l'actual carrer del Molí o d'en Rusca i la seva prolongació cap al carrer Central. Després, entremig d'aquests tres eixos vials i entrecreuant-los, hi ha el carrer de Ponent, el de la Coma, el del Retorn i el de Morer.
-A part hi ha el Raval i l'agregat de Girul amb els seus respectius carrers o carrerons, que tenen tot l'aspecte de barris o d'agregats al nucli principal i, que en conjunt, forment la Vall de Meranges, o com en diuen també, la Batllia de Sant Sadurní. En principi, doncs, a la Plaça Major o de l'Església -que, sens subte, és la part més antiga i més típica de Meranges, amb les espitlleres de les parets que l'envolten enfront de l'església- hi ha la bonica i medieval raconada de Cal Monjo, amb el seu porxo característic; raconada que ha estat sempre l'objecte preferit de fotògrafs i de pintors.
