Si anem de Sant Feliu a Platja d'Aro podem aturar-nos primer a la Platja de Sant Pol -que pertany a Sant Feliu de Guíxols- i després a S'Agaró -que depèn administrativament de Castell-Platja d'Aro. Són dos espais als quals val la pena dedicar un racó. A S'Agaró, per exemple, hi ha l'Hostal de Sa Gavina, per S'Agaró passa el camí de ronda i l'arquitectura de Rafael Masó hi és un emblema.
A part de la literatura, d'aquesta petita part del litoral gironí cal dir que ha estat escenari de nombroses pel·lícules. Encara es recorda la presència de James Mason al camí de ronda de S'Agaró i no es pot precisar si ell, Ava Gardner i la resta de components de la pel·lícula "Pandora" van instal·lar-se a La Gavina.
A Sant Pol, Joseph L. Mankiewicz va filmar unes escenes de "Suddenly, last summer", amb Elizabeth Taylor. Un xic més enllà, a S'Agaró, els penya-segats de Senya Blanca van ser l'escenari de "Mr. Arkadin" d'Orson Welles i, l'any 1971, de "Nicholas and Alexandra" de Franklin J. Shaffner. I a Sa Conca es van filmar les escenes més espectaculars de "Simbad el marino", "Los viajes de Gulliver" i "La isla del Tesoro".
Web de l'ajuntament de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró.
Web de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb informació de caràcter municipal i turística.
La cortina de malla amb entredós a dalt
(ocells i flors, codonys, raïms i peres
separa les clarors perfumades de roses de la pèrgola
de l'ombrívol recés del menjador.
Aire pur, pins i mar, només sorolls llunyans,
límits nets del silenci.
S'Agaró es demasiado bonito. Una pura ficción, casi una escenografía.
La meva gent viatja poc, a penes
un parell de sojorns a Montserrat
i alguna anada a S'Agaró o a Tossa.
"Do de la fe"
Arbre. Prestigi lent
de la posta. Trenca la mar
a les roques i s'aprima d'escuma
pel freu, blau-negrenca a la cala.
Els ulls, que acaricien la infinita
calma, abasten l'horitzó
i en retornar recullen, de la fulla
més verda de l'arbre, on vacil·lava,
la darrera gota de sol.
Una amb el roquissar pel seu tronc, ella
imita el foc i el vol de les gavines.
![Agustí Calvet, Gaziel [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1096.jpg)
Pel Pertús bufava una aura
que ens duia francs com un sol,
corrien marcs per Sant Pol
i esterlines pel Riudaura.
(...) la veritable platja de Sant Feliu (...)
(...) no existía allí un pueblo de verdad (...)
L'any 1935, en el primer número de la "Revista de S'Agaró", es publica "Ràfecs", un article pòstum de Rafael Masó. També hi col·labora J. V. Foix amb unes notes sobre Port de la Selva. Però l'homenatge a Rafael Masó és en el segon número, el d'hivern, perquè, en un principi, es volia fer una publicació bianual. Josep Ensesa hi escriu l'article "El Rafael Masó que jo he conegut". Hi col·labora Carles Sindreu, que, a més, dirigeix la revista. També publiquen el poema de Masó "Cançó dels manobres en fer anar les pales". El tercer número, el de l'estiu de 1936, és el darrer de la primera època. Carles Sindreu hi escriu en castellà, Carles Rahola hi publica "Les velles llegendes de la Costa Brava", i Josep Pla hi col·labora per primera vegada. El seu article es diu: "Ací els presento l'Hermós".
Passada la guerra, no es torna a publicar la "Revista de S'Agaró" fins al 1949. Llavors, ja és en castellà. La dirigeix Jaime Arias i es publica fins al 1969. Manté, però la seva qualitat. Entre molts d'altres, en aquesta segona època, hi escriuen Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Del Arco, Josep Pla, Horacio Sáenz Guerrero, Xavier Monsalvatge, Noel Clarasó, Víctor Català, Carles Fages de Climent, Francesc Folguera, Nèstor Luján, Carles Sentís, Sempronio, Gaziel, Federico Gallo, F. D. Verrié, Josep Ensesa i Gubert, i L. d'Andraitx, que és el pseudònim de Margarida Wirsing i Bordas i que, durant molts anys, dirigirà "Àncora", la revista de Sant Feliu.
Agustí Calvet, Gaziel [d'Enric Marquès]
Pescadors de sardinal a Sant Pol
"Revista de S'Agaró"
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
