La flora de la vall
Aragó Masó, Narcís-Jordi
Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX
Un om, un xiprer, una magnòlia i un cedre posats en renglera prop del monestir són com el pòrtic i la mostra anticipada de la vegetació de Sant Daniel. Però cada escriptor troba a la vall els arbres i les plantes que vol. Mínguez hi albira "una sospita de ginesta". Sagarra hi palpa "les molses i les heures". Pla hi veu carolins i arbres blancs i sent l'alenada de les "herbes fortes: argelaga, farigola, romaní". Bertrana hi compta "verns, pollancres, alzines i roures" i també "romagueres i arns, llentiscles i castanyers", al costat de "pinars i avellanedes". Badia hi planta un ametller florit, envoltat de xiprers i d'arbredes fosques. Montsalvatge hi troba "oliveres que broden garlandes d'argent". Gironella hi contempla acàcies i "uns oms graciosos, altíssims, que tremolen per no res". Joan Masó hi descobreix "orquídies flairoses" i fa rams de "xuclamels escabellats". Garcés hi va "a collir violetes", amb "el trèvol de bon averany i el clavell de pastor". Comadira també compleix el ritu de les violes quaresmals, mentre fa l'inventari de "plàtans, i verns, arços i ranuncles, esbarzers i esparregueres" i hi endevina galzerans vermells i "una petita tremolor / de bedoll, / la dolça olor / del fonoll, / la resseca arquitectura / d'una capça de rosella (...)" Tot plegat, "entre la vaga blancor d'un ametller carregat de vida futura i el groc radiant de les mimoses que puntuen la vall amb la glòria dels seus incendis temporals".
![Sant Daniel [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1152.jpg)
![Sant Daniel [de Prudenci Bertrana], dins d' "Enric Marquès, antolòlgica 1931-1994"](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1151.jpg)
![El pati de les monges [d'Isidre Vicens]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1134.jpg)
