itineraris > L'Alt Empordà > L'Empordà transfronterer > Portbou   més informació
mapa
inici | comarca final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Portbou

Portbou, crescut a l'ombra del ferrocarril, ha estat sovint evocat com a objecte de recreació literària o, si més no, com a rerefons. Tanmateix, no ha estat menys important com a marc escènic de les vicissituds que hi patiren determinats personatges en la vida real. Potser el cas més emblemàtic sigui el de Walter Benjamin, el filòsof alemany d'origen jueu que hi morí, per suïcidi, la nit abans que les autoritats espanyoles l'havien de tornar a la França controlada pel nazisme.

Enllaços

Web de l'ajuntament de Portbou.

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

El pas de l'exili

Vayreda Trullol, Maria dels Àngels
Encara no sé com sóc

Un buf glacial de tramuntana baixava del Canigó, que vèiem tot nevat com si el tinguéssim allà mateix. A la plaça major del poblet hi havia una trista animació; havien anat arribant durant la nit carros de pagès i camions esbalandrats atapeïts de fugitius que cridaven i gesticulaven en saber que les autoritats franceses havien tancat la frontera i no deixaven passar ningú si no duien la documentació en ordre. La documentació en ordre! Entre els civils, homes i dones, vells i criatures, es veien també soldats que ja no obeïen a ningú, esparracats i fins descalços a despit del fred que es ficava al moll dels ossos; al lluny, a la ratlla de la frontera, vèiem en la mitja fosca de la matinada una resplendor com d'incendi.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'economista fill de Portbou

Estapé Rodríguez, Fabià
De tots colors: memòries

Des del meu punt de vista, el món no existia abans de les sis de la tarda del 14 de setembre de 1923. A Portbou bufava la tramuntana. La gent encara ho recorda, perquè la majoria de dies en feia. Jo prefereixo l'aire condicionat i potser per això no he tornat més a Portbou, excepció feta d'aquell gloriós 30 de maig de 1992 en què l'Ajuntament va decidir fer-me'n fill predilecte.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La casa gran", de Maria Mercè Roca

L'estació

Roca Perich, Maria Mercè
La casa gran

Surto de missa, baixo al carrer de l'església, creuo per sota el pi de la plaça, miro pels vidres de la fusteria i veig les piles de serradures i en sento l'olor, passo per davant de la font dels ninots, entro al túnel de l'estació, arribo al vestíbul on venen els bitllets i surto a l'andana.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Per anar al camp de futbol

Roca Perich, Maria Mercè
Ben estret

Al camp de futbol s'hi va per un camí de pedres que surt del final de la Rambla, que passa per dins d'un túnel no gaire llarg i que va de la mà de la riera. Si algú t'avança amb cotxe, s'aixeca una pols seca i blanca i no es veu res una bona estona. El camí passa pel costat de les restes del convent on hi havia hagut monges de clausura abans de la guerra, s'eixampla en arribar al camp i se separa una mica de la riera, que es va fent cada vegada més fonda i més eixuta.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Efectes del turisme a Calafreda (Portbou)

de Vega Lorente, Àngel
Rocs

Calafreda, cansada del tràfec de l'estiu, es preparava per hivernar. El vent començava a girar de llevant i una humitat omnipresent convertia en pegats llefiscosos totes les taques de brutícia que havien quedat incrustades a la pell dels carrers. Aviat, però, la primera llevantada de la temporada i els dies de pluja que vindrien darrere netejarien el poble.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

Record de l'estimada

Machado Ruiz, Antonio
Poesías de guerra (1936-1939), dins Poesías Completas

De mar a mar, entre los dos la guerra,
más honda que la mar. En mi parterre,
miro a la mar que el horizonte cierra.
Tú, asomada, Guiomar, a un finisterre.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

La bandera de la llibertat

Pla Planas, Jordi
Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

Avui, el monument a Walter Benjamin, memorial de tots els qui patiren la vexació imposada pels vencedors, ens recorda que cap preu pot ser pagat a canvi de la dignitat de la persona. Portbou, arrecerada vora el mar, és avui més que un nexe d'unitat geogràfica.
És també el símbol d'una bandera que ha identificat des de fa temps l'Empordà: la bandera de la llibertat, estesa damunt la plana, onejant davant tots els camins de la mar.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

D'adolescent Estapé vivia...

Estapé Rodríguez, Fabià
De tots colors: memòries

(...) a l'habitatge situat damunt de l'estació, perquè el meu pare hi tenia dret, com a empleat del MZA (...). Ell estava convençut que el màxim honor i orgull del meu futur seria arribar a interventor de l'Estat de Ferrocarrils, amb un sou garantit de dues mil pessetes mensuals, i que d'aquesta fita podria viatjar en tren gratuïtament tota la vida.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Nit de 1911", de Maria Àngels Anglada

Vila o poble?

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
Nit de 1911

M'agrada molt la vila de Portbou. Bé, no sé si és una vila o un poble: la seva estació immensa, la gran església, les cases un xic decadents, com vells palauets construïts en una època d'esplendor econòmica, li donen aire de vila. El mar, gairebé blau com el que envolta les Cíclades, és, de tan net, quiet i agitat, allò que ens atreu més de tot.

"La meva amiga"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"Portbou, gener del 77"

Comadira Moragriega, Narcís
Terra natal

Sobre la mar observen les gavines
els sepulcres d'antics funcionaris.

D'un Àngel Nou ulls admirats estotgen
ossos ardents en folls reliquiaris.

Un polsim de carbó colga per sempre
records somorts a ca'ls ferroviaris.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"El Dia dels Morts (Un Oratori per a Josep Pla)", de Narcís Comadira

Lloc de pas sense pas

Comadira Moragriega, Narcís
El dia dels morts (Un oratori per a Josep Pla)

França dividida: els boches a París
i Pétain a Vichy.
Franco, fort a Madrid. Catalunya arronsada
sota aquells llumets tristos,
sota el racionament, i Portbou,
un lloc de pas sense pas, la frontera creuada
per jueus fugitius que van cap a Lisboa.
Els hotels, plens de jueus.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'ombra del nazisme

Camacho Grau, Joan-Josep
Vindrà la llum

La nit dels cristalls trencats és present
a totes les veus, a totes les venes,
a tots els erms de concentració
d'escorbut francès, a totes les tombes
omplertes de cossos indiferents,
a tota barbàrie xenòfoba,
a tots els camps d'extermini recents,
a tots els poetes morts a l'exili.

"Portbou"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bombes sobre l'estació

Carpentier Vamont, Alejo
La consagración de la primavera

Estamos bajo una enorme bóveda de cristales rotos, rompecabezas al que faltaran muchas piezas por ensamblar, o, por el contrario, que, juntadas ya las piezas, se hubiese desarmado, revuelto, en el repentino vuelco de una mesa. Un alud de vidrios ha caído sobre los andenes y el balasto de las carrileras. Los faroles rojos y verdes del lamparero rodaron, largando el queroseno hasta los postes negros que sostienen el letrero de Portbou. En una pared -lo recuerdo- había un olvidado cartel del turismo internacional donde un canguro se perfilaba, como presto a saltar, en una vasta pradera de flores amarillas: Pase sus vacaciones en Australia. Otro, con presencia de máscaras, gigantes y cabezudos: Le Carnaval de Nice. (...) Y aquí, afuera, mujeres vestidas de negro, hombres vestidos de negro, varios enfermeros, soldados -o milicianos, no sé...-, que corren, gritan, se afanan en torno a un cráter abierto en roca gris, entre casas destruidas, de paredes rajadas, humeantes aún -ignoro si de cales o de fuegos-, largando una teja, todavía, por los alejos medio desplomados. Hay heridos -o muertos-, ya que varias camillas levantan cuerpos cubiertos de sábanas, de frazadas, de manteles.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Walter Benjamin arriba a Portbou

Cano Gaviria, Ricardo
El pasajero Walter Benjamin

Por un instante, justo al salir del túnel que desembocaba en la larga escalinata que llevaba hasta las primeras calles del pueblo, la ilusión de una placidez reconquistada fue casi perfecta. El fuerte baño de luz lo sustrajo por un instante del opresivo ámbito delimitado por el cuadrado bituminoso de los andenes, donde todo, desde las paredes raídas de la estación, hasta los torvos y lejanos vagones colocados en vía muerta (...), parecía guardar una secreta correspondencia con la gorra gris de los policías (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

A punt per a l'arribada del ferrocarril

Victorià Amer, Miquel

Trenta anys que batallàrem
contra la roca del Pirineu.
Vui ja esberlada, vui ja vençuda
tenim passera per ample freu.
Ja som aquí, França veïna,
per abraçar-te los catalans:
som los del Bruc i els de Girona
que avui t'allarguen amics les mans,
amb rams de palmes i d'olivera
juntem los pobles amb cor sens fel.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La casa gran", de Maria Mercè Roca

"La casa gran", de Maria Mercè Roca

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

Cementiri de Portbou (Foto: Jordi Gallego)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Nit de 1911", de Maria Àngels Anglada

"Nit de 1911", de Maria Àngels Anglada

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"El Dia dels Morts (Un Oratori per a Josep Pla)", de Narcís Comadira

"El Dia dels Morts (Un Oratori per a Josep Pla)", de Narcís Comadira

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007