Atles Literari - itineraris - L'Alt Empordà - El cor de l'Alt Empordà

presentació itineraris autors bibliografia crèdits

itineraris > L'Alt Empordà > El cor de l'Alt Empordà > Vilabertran

1 Vilabertran

Piferrer Fàbregas, Pau

Rahola Llorens, Carles

Guillamet Tuébols, Joan

Anglada d'Abadal, Maria Àngels

2 Visions del poble

Anglada d'Abadal, Maria Àngels

Fages de Climent, Carles

Vayreda Trullol, Montserrat

Vilabertran

Visions del poble

Vilabertran

A pocs quilòmetres al voltant de Figueres, al cor de l'Alt Empordà, hi ha unes viles que, per la seva rellevància històrica o pel ressò que han aconseguit en la mitopoètica del país, reclamen una atenció especial. Tal és el cas de Vilabertran, a redós de la canònica de Santa Maria, nucli de la reforma agustiniana.

Enllaços

Web de l'ajuntament de Vilabertran.

Santa Maria de Vilabertran

Piferrer Fàbregas, Pau
España: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia

En este templo todo habla a la razón, nada a la imaginación: esas bóvedas bajas y oscuras disipan las ilusiones y pesan sobre la frente del hombre como una realidad espantosa. La idea de la muerte viene a despertar su espíritu; la imagen del Supremo Juez del mundo ofusca sus sentidos; mientras los ojos buscan un rayo de luz entre las tinieblas del santuario, el alma busca con afán un rayo de fe entre las sombras de la duda.

Claustre abandonat

Rahola Llorens, Carles
Visions empordaneses, dins Lectura Popular

L'herba hi creix abundosament. En va cerquem una petita cisterna i algunes flors que ens portin aquí dintre una visió de vida. Corpresos, alcem l'esguard, cercant, per damunt dels murs foscos, el cel blau del nostre Empordà.

Noble patrimoni

Guillamet Tuébols, Joan
Coses i gent de l'Empordà

(...) aquell conjunt cenobial nobilíssim l'enardia amb les arestes dels seus capitells, la curvatura dels seus arcs, la majestat de les voltes, la gallardia del campanar.

La Creu de Vilabertran

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
La daurada parmèlia i altres contes

Hi havia dues possibilitats: una avaria, que per l'excés de llums -l'església, les sales d'exposició, els aparcaments, els de la Festa Major, que coincidia amb aquest concert- potser no era del tot inexplicable. L'altra possibilitat, la d'un sabotatge, per dir-ho així, la d'un fet provocat, només podia tenir una explicació: els qui ho havien dut a terme volien robar la Creu cisellada, la famosa Creu amb les pedres precioses engalzades.

"Concert inacabat"

Cap al Festival de Música de Vilabertran

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
Viola d'amore

La nit de divendres hi havia prou claror -tènue, difusa- per deixar veure el Canigó nevat. La primera i quasi prematura neu de la muntanya no resplendia, simplement es veia una gran taca clara, suspesa entre els turons més baixos i el cel. Ho vaig observar d'esquitllentes, tot conduint sense pressa cap a l'abadia. Ja hi era a tocar. Vell conegut, el campanar il·luminat m'indicava el camí. Alts xiprers obscurs li feien un contrast d'amarga bellesa.

Si el rei Pere no hagués perdut a Muret

Fages de Climent, Carles
Vila-sacra, capital del món

I a Vilabertran -seu del protestantisme nostrat- hi hauria una universitat de teologia, amb càtedra lliure per explicar totes les heretgies, especialment l'albigesa, com a prova de l'esperit crític, obert i liberal, i la tolerància del bon federalisme empordanès.

"Vilabertran"

Vayreda Trullol, Montserrat
Els pobles de l'Empordà

Vilabertran, remembrança
dels anys passats en la dansa
de la vida i de la mort.
A mercè del temps que avança
ets promesa i esperança
sota l'estrella del nord.