Seguint la mateixa carretera d'Olot, poc abans d'arribar a Navata, hi ha el trencant que ens porta a Ordis, indret on s'han aplegat, curiosament, artistes provinents de diferents llocs.
Dorm, sabater: que l'art et faci noble
com el filòsof grec o el frare caputxí
que el lloc de la naixença adopten per padrí.
Tu has donat fama a Ordis, el teu poble,
amb ull d'atzur i canya de sinople.
Ordis, petita aldea d'ombres brunes,
amb una torre i una esquella a dalt,
tres feixes d'hort de malves i cobalt,
roquís espectre de castell en runes.
Parteix pel mig aquella tosca canya
i en fa una Creu que endinsa un pam al sòl,
la tramuntana esquerpa fa un udol
i, tremolós, amb l'índex l'acompanya.
(...) S'ajup, submís, i va acotxant-se amb l'ombra
que el sol per ell retalla al jaç comú.
No dorm, perquè ja el somni se l'endú
pels vials d'or de l'estelada innombre.
Des d'Ordis, reprenem les giragonses per anar a trobar la carretera d'Olot. A la cruïlla, girem a l'esquerra en direcció a Navata. Mica a mica, el paisatge a les dues bandes de carretera s'ha despullat d'oliveres, de pins i, gairebé, de conreus. Hom hi troba, artificilament ondulat, un paisatge fins fa poc inhabitual en aquests tocoms: gespa i gespa, amb reminiscències d'algun arbre del país. Rètols i xalets darrere tanques espesseïdes: són les parcel·les immenses dedicades al golf, l'esport anglosaxó, transplantat, amb armes i bagatges, al terròs empordanès, com un nou espècimen inoculat en un hàbitat que s'hi ha fet adaptar (i no a la inversa, com hauria estat lògic). Josep Pla què hi diria?
Balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent
Balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent
Balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
