A poca distància d'Arenys d'Empordà remuntem el riu fins a arribar a Bàscara. En aquest punt molts escriptors i viatgers han constatat, a través de la literatura, la dificultat de creuar el Fluvià després d'un període continuat de pluges.
Des de fa uns quants anys, és famosa la representació del Pessebre vivent de Bàscara, en el marc privilegiat del pendís que davalla del poble fins al riu. La primera representació es va fer el dia de Nadal de 1973. Gairebé trenta anys després, aquestes representacions, desafiant el fred humid del riu o el gèlid embat del vent tramuntanal, congria centenars de visitants d'arreu del país.
També, durant tres anys, a la dècada dels vuitanta, es van organitzar els Premis literaris de la vila de Bàscara, que obriren una altra finestra a la projecció del poble.
Avisado de que Su Majestad se acercaba, colocó sus tropas el día 24 a los primeros rayos de sol, en la orilla derecha del Fluvià. Lo mismo hicieron los generales franceses en la opuesta, y se formó un vistoso anfiteatro. Oyéronse muy luego alternativamente en ambos campos salvas y músicas que retumbaban por el valle, y se mezclaban al ruido y algazara de los soldados y paisanos que acudieron de la comarca.
La velocitat (del carruatge) no va disminuir fins que vam arribar a Bàscara, on calia travessar el cabalós riu Fluvià; el corrent era abassegador, però no hi havia cap pont. Els passatgers van baixar per anar a peu a buscar barques que els passessin, mentre que el carruatge carregat provava sort intentant assolir la riba oposada. Uns quants pagesos de Bàscara van venir a ajudar-nos; cap no duia al damunt sinó una samarreta, i d'aquesta manera ens empenyien el cotxe, altres estiraven les mules i davant d'ells anava el que feia realment de pilot, un que coneixia bé el fons del riu; a la part més profunda, l'aigua els arribava fins al pit (...)
Allí, davant d'ells, dos carlins amnistiats que retornaven a llurs cases accepten l'oferta de sis duros per a salvar un carro i unes mules, i hi perden la vida. Aquella nit, l'han de passar en un hostal, dit de la Barca, dormint dintre del cotxe.
Fidel al nom de Bàscara, senyales
el que has estat i el que ets; el nom que diu
que encara que en el somni et neixin ales,
no pots deixar de ser roca de riu.
Si el Canigó fuma al matí
a la tarda para-hi el tupí.
El Fluvià (Foto: Jordi Gallego)
Hans Christian Andersen
El Fluvià (Foto: Jordi Gallego)
El Fluvià (Foto: Jordi Gallego)
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
