

Pla escriu sobre Empúries...
Pla Casadevall, Josep
Lloc sagrat (...) Paradís perdut (...) Un país naturalment modest com correspon a la nostra manera d'entendre la vida.


Empúries, que ha donat nom a l'Empordà, és a l'altra punt d'aquest arc suaument cenyit per les onades, les mateixes que ens dugueren el most i l'oli que ens ungí com a col·lectivitat.



Lloc sagrat (...) Paradís perdut (...) Un país naturalment modest com correspon a la nostra manera d'entendre la vida.



Trobar-ho tot pagat! Amb aquest lema i el pacífic crit de guerra de pau i molta pau, que ja trobarà terra adobada, es féu la colonització de l'Alt Empordà.



L'harmonia dels colors, la disposició i el moviment de les figures, la varietat de sentiments que s'hi expressen amb un art que commou, el realisme del dibuix, l'estilització dels elements decoratius i fins la representació espiritual de la deessa caçadora del cèrvol, i del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no teniu cor per a sentir i ulls per a contemplar.



Les canèfores dansin sota els arcs triomfals
de baladres en flor; ran de buides cisternes
cuques d'ònix ablamin maragdines lluernes;
cruixi el vent en la forca d'un vaixell de tres pals.
Dauri el sol i penetri, ran dels murs federals,
en sarcòfags mal closos les ossades paternes;
ens previngui l'arúspex d'esquinçades galernes;
per corona d'Asclèpion frisi un vol de pardals.



Vora la mar, la vinya s'embriaga
de la cançó incessant. I l'olivera,
seny lluminós, tempera
l'embriaguesa que la vinya exalta.
"Juliol"



Jo vinc del fet viu, no del fet mort; per arribar aquí no he travessat la serena quietesa de l'arxiu, sinó l'agitació tumultuosa del carrer; més que la memòria de les accions i de les dèries dels homes, m'han dit dels homes i ses dèries, les accions mateixes. (...) mes els fills dels país, els qui hem conviscut amb la dorment durant llargues anyades, els qui, conscientment i inconscientment, hem reposat i somniat a pler al caire d'aquesta tomba mig desclosa, no podem dubtar de la màgica alenada que se'n desprèn (...)
(...) el poeta de visió àmplia i integral, l'autor de la nova plasmació imaginària resumitiva, no ens és escaigut encara.


Había una poesía profunda en las nubes de arena que resbalaban por las dunas adosadas al muro, se esparcían después sobre el vacío, elevándose, difuminándose, como si una mano invisible sembrara con ellas el paso del tiempo. Era el principio que explicaba la historia de Empúries.



Mosaics plens de llum i rastres de pintura terrosa sobre la pedra posen un toc de vida al conjunt. L'estriat de les columnes mutilades i amb el mossec de les tramuntanes proclama en peu la seva plenitud encara no marcida.



Antic d'amor, port de la llum,
hem amarrat la nostra barca;
no sé qui fou el constructor,
som innocents, han passat segles.
Érem dejuns d'aquest salobre,
fills del bon temps, de l'esperança;
naixem avui ran de la mar
on creix el mite.


Els pits d'arena et creixen
al buf de tramuntana o de garbí.
Cenyida per joncs secs i tamarius
que arrelen al teu cos, tu t'inquietes
i canvies segons com gira el vent.



Brunet és un xicot sensual com un gat i cerebral com una dona enamorada. L'Empordà, amb la seva normalitat aparent, li ha afinat aquestes grans qualitats. Ha vist l'Empordà poblat d'escultures i s'ha adonat que l'aire de l'Empordà és magnífic per a les formes. Llegiu aquest llibre amb un llapis a la mà: de cada plana en podreu fer un dibuix. Sovint trobareu el dibuix insuficient: us palpareu els dits com si tinguéssiu un bocí de terra per a fer-ne una forma: una anca, una esquena, una cuixa (...) I veureu la forma a ple aire, davant la mar, sota el cel meravellós.

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007