
Un pati molt especial
Bonaventura, Lluís
(...) aquell que afirma que té l'únic bar del món amb una catedral al pati (...)


Durant els anys de la bohèmia daurada, els cafès van tenir un gran paper en la vida cultural i literària a Girona.


(...) aquell que afirma que té l'únic bar del món amb una catedral al pati (...)


Vaig entrar a L'Arc (...) Va ser sobre la paret que hi ha al fons a mà esquerra, i no sobre res més, on va calmar-se aquell vespre la meva necessitat de veritat i consistència.


(...) pilotos de las alas republicanas (...)


(...) en una taula del fons, centre de les mirades de tothom (...)



(...) de aspecto vagamente modernista, con sus mesas de mármol y hierro forjado, sus ventiladores de aspas, sus grandes espejos y sus balcones saturados de flores y abiertos a la escalinata (...)


(...) una bona colla de companys, la major part afeccionats al periodisme (...)


![El café Vila [de Jaume Pons Martí]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1156.jpg)
(...) albirava, a la vorera del cafè d'en Vila, assegut en una cadira de ferro, (...) el trapella més famós que honorava la ciutat (...)


![Josep Pla [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1109.jpg)
(...) el cafè Vila o cafè militar és vuitcentista i magnífic (...)



(...) constituïa el cenacle, l'àgora, com si diguéssim, de cada dia (...)



(...) entorn de les taules de marbre, entre sorolls d'esperons i de sabres (...)


(...) una mena de casino de la burgesia democràtica, amb un cert matís polític liberal (...)


![Autoretrat [de Prudenci Bertrana]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1067.jpg)
(...) allà on era ell es pot dir que no hi havia ningú més; acaparava l'atenció de tothom, tant per l'irresistible atractiu de la seva persona com per l'encís de la seva conversa (...)


(...) amb una decoració menys vulgar, semblaria un cafè de la plaça de Sant Marc, a Venècia (...)


(...) els botiguers apolítics, els agents de negocis i els estudiants de la Normal (...)



(...) on totes les novetats de la ciutat i del país hi quedaven registrades (...)


(...) aparador de la Rambla,
aquàrium dels gironins (...)


(...) oficiales de los dos regimientos o de Capitanía (...) un canónigo tomando cerveza (...)


(...) donde las muchachas de Bachillerato van a descansar y charlar a la caída de la tarde (...)


A dins del bar s'hi sentia, en algun disc, una música neguitosa i planyívola de violins zíngars. A l'altra banda dels vidres entelats pel fred, naixia l'escalinata (...)



(...) uns quants cuba-libres i la xerrada de dissabte al vespre (...)

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007