Goigs
Calvet Pascual, Agustí
I que n'ets de ben plantada
dins un clot, com dins un niu,
tan fina i tan encalmada,
entre l'aigua assolellada
i el recer del bosc ombriu
ai!, ciutat de Sant Feliu,
arran de la mar salada!
Un primer contacte amb la ciutat
La ciutat de Sant Feliu ha rebut molts elogis literaris, especialment del guixolenc Agustí Calvet i del maoní Ferran Patxot. Però també ha estat el blanc de comentaris -sovint neutres- relacionats amb els que han estat els dos motors econòmics de la ciutat: primer la indústria surera i després el turisme.
Calvet Pascual, Agustí
Del suro al turisme
Vallverdú Aixalà, Josep
Entrada lliure
Els de la meva generació, que érem joves en els anys que vaig viure a Sant Feliu, vam treballar encara dins la indústria del suro, estàvem acostumats a les paques, la bullida, el clor, les llesques, els rectes i els puntuts, les pelilles, el pelegrí i els caps néts; quasi cada dia vèiem vaixells mercants descarregant suro extremeny i portuguès al moll. Sant Feliu era la ciutat del suro que feia taps, que feia objectes artesans i que feia llibres de suro: grans fàbriques, velles i fosques, alternaven amb treballs casolans, majorment de tria, i cap-net, efectuats a les entrades amb vidriera, tan típiques de les cases menestrals dels nostres carrers: d'aquestes cases se'n conserven encara moltes, les que no han estat transformades en centres de servei hostaler o de restauració: aquelles cases de mobiliari senzill, que feien olor d'anxova i bugada, amb un petit verger al darrere, on hortènsies, geranis, lliris, llimoners i generibus convivien amb gats de lenta passa i mirada endormiscada.
Però ja en els anys cinquanta aquella pressió exterior de què parlava es deixava sentir i afectava els ganxons: qui tenia interessos en el suro els tenia també en la construcció d'habitatges, qui a l'hora d'invertir no ho feia en el suro -en realitat mai no ho hauria fet-; i, en canvi entrava a formar societat amb algú que pensava aixecar un hotel. Les barques ja no solament servien per calar l'art o llançar el curricà, sinó que, a l'empara del desordre reglamentari dels inicis, passejaven també turistes. Uns turistes deliciosos, que es barrejaven amb la gent del poble, que prenien cremats a la taverna, que se sorprenien que tot fos cosa pràcticament regalada. I creixia l'afluència estiuenca de visitants, no tan sols de dellà de les fronteres, sinó de dins, perquè ja hi havia cotxes particulars. Sant Feliu va veure també la transformació del transport: la "Sarfa" va perdre l'exclusiva, el tren entrà en l'agonia, i tot de 600 i 1400 i 2CV envaïren els Empordans.
(...) Canviant: alguns establiments modificaren el seu aspecte, però continuaren essent aquella bugaderia, aquella dolceria, aquells moblistes. (...) Els bars es rebatejaren en cafeteries, i desaparegueren les rieres de llevant o del portalet i ponent. Sant Elm s'esquitxava de parets i teulades, i les carreteres de Palamós i Girona semblaven més denses en cases i s'hi obrien botigues: s'iniciava la gran expansió vers el nord, Vilartagues amunt, com si ens volguéssim soldar amb Santa Cristina. Gent que havia anat vestida de fàbrica vestia ara amb roba de despatx, i algun jovenet ben plantat enviava mirades llatines a les estrangeres de cama llarga i costums de tres erres.
Gesòria: fals topònim
Compta Vicens, Josep
Salut Gesòria alegre, encisadora fada,
de gaies esperances i esdevenir joliu;
verger arrecerat, gavina benaurada
que en temps llunyans vingueres a fer ací ton niu.
Arriba el turisme: Sant Feliu tremola
Vallverdú Aixalà, Josep
La indústria del suro començà a tremolar. Allò del turisme es configurava com una font d'ebullició econòmica que els perjudicaria. Per començar, als estius treballadors del suro demanaven dies de festa, o hores, per dedicar-se a la neteja en el sector hoteler.
(...) Jo vaig veure desaparèixer hortes, farraginals i vinyes de bellesa càlida, suau, que s'enduien, víctimes de la pala excavadora i la tragella, una estampa del nostre paisatge. Vinyes verdes vora el mar.
Ideal
Calvet Pascual, Agustí
Entre Romanyà i les Comes
passant pel món d'en Rabell,
vèieu conills sense pell
i pollastres sense plomes.
Pujaven de mil indrets,
a Sant Grau i Sant Baldiri:
el menys era dur-hi un ciri
i el més aplegar bolets.
La Conca, Sant Elm, Canyet,
Font-Picant, Monti-Calvari,
ningú deixava d'anar-hi
a tastar un peix amb suquet.
Cala Sants, segons la tradició
Patxot Ferrer, Ferran
Las ruinas de mi convento
(...) en una de las crueles persecuciones suscitadas contra los cristianos primitivos el santo patrono de la villa fue arrojado.
Estiu de 1934: vacances a Sant Feliu
Gironella Pous, Josep Maria
Los cipreses creen en Dios
Por la tarde, excursión, bordeando la costa por entre los pinos, salpicándola de comentarios sobre la vida de los veraneantes en sus residencias.
Atractius
Calvet Pascual, Agustí
(...) la finor i la gràcia de l'Empordà, i l'aspriva dolçor de la Selva.
Toc d'atenció
Rusiñol Prats, Santiago
Sant Feliu és una gàbia d'or plena de mussols.
El turisme a Sant Feliu
Gross, Amanda
El temps dels Milà
Amb l'entrada de l'any i ja de cara al febrer, va entrar tot Sant Grau en un estat de febre inimaginable. D'Anglaterra havien començat a arribar cartes de gent que volia passar les vacances a la Costa (...). Eren els que havien sentit a parlar d'un racó de món ple de sol i d'escalf humà i no sabien com s'hi havia de posar per arribar-hi.
La Babel catalana
Albert Paradís, Caterina
(...) la ciutat de bellesa única, senyorívolament vestida, on es parlen totes les llengües del món.
Abans de posar-se de moda
Vicente, Josep
Elogi (incomplet) d'aquesta ciutat
(...) un lloc força tranquil i no gens somort (...)
![Agustí Calvet, Gaziel [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1096.jpg)
Abans de l'extensió del turisme
Calvet Pascual, Agustí
(...) hi passaven l'estiu famílies senceres de pescadors de l'Estartit i l'Escala (...)
1949: una ciutat que viu de la indústria
Vallverdú Aixalà, Josep
Entrada lliure
(...) que feia taps, que feia objectes artesans i que feia llibres de suro.
"Las ruinas de mi convento", de Ferran Patxot
Agustí Calvet, Gaziel [d'Enric Marquès]
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007