Des dels anys '20 Cadaqués s'ha convertit en terra de peregrinatge d'artistes i escriptors. Ens hi són conegudes les estades de Dalí, i amb ell, de Federico García Lorca. També s'hi allotjaren Picasso, Sigfrid Burmann, Marc Leguay, J.V. Foix, Josep Maria de Sagarra, Eduard Marquina, Eugeni d'Ors o Josep Pla. Tots ells ens han deixat una empremta o altra del seu pas per aquesta localitat.
Lídia posseïa el cervell paranoic més magnífic, fora del meu, que mai hagi conegut (...) Un deliri interpretatiu tan sistemàtic, coherent i sorprenent que sovint era gairebé genial.
Ben plantada, i ben arrelada
a la roca viva, a la mineralogia pura
cap vendaval que sepultaren els seus fills
l'arrencaria del Cap de Creus, dels seus fills morts.
Grisa la testa, és com una olivera
de tronc antic, profunda i ampla rel.
L'endevinaire sembla el lluc fidel
d'una nissaga mítica, agorera.
-Jo vaig peu-nua, -diu l'endevinaire.
-És el calçat més útil -diu el pegot.
-L'únic parell que dura, mentre pot.
-Si anessis lluny... -No em puc allunyar gaire.
Es un paisaje eterno y actual, perfecto (...)
(...) Aquel mar es mi mar, Ana María.
He passat un estiu deliciós, com tots, en el poble ideal i somiador de Cadaqués. Allí, vora la mar llatina, m'he assedegat de llum i de color. He passat els jorns xardorosos d'estiu pintant frenèticament i esforçant-me a traduir la incomparable bellesa del mar i de l'assolellada platja.
Oh, Cadaqués... I dibuixo Cadaqués amorosament... Em perdo en la quietud de sos capvespres i somio... Sopo... Vaig a dormir. El cel és estrellat, molt estrellat... I penso altra volta en Cadaqués.
A su espalda, un senderuelo conduce por lo escarpado a una cabaña de pescadores, a media vertiente del promontorio, y desde la cabaña, por un camino cada vez más amplio y más cómodo, se llega a la extensa planicie donde está enclavado, en lo alto, un hotelito discreto y blanco, de gusto moderno, que rodean viñedos y pinar.
Cadaqués, en el fiel del agua y la colina,
eleva escalinatas y oculta caracolas.
Las flautas de madera pacifican el aire.
Un viejo dios silvestre da frutas a los niños.
Sus pescadores duermen, sin ensueño en la arena.
En alta mar les sirve de brújula una rosa.
El horizonte virgen de pañuelos heridos,
junta los grandes vidrios del pez y de la luna. (...)
¡Oh Salvador Dalí de voz aceitunada!
digo lo que me dicen tu persona y tus cuadros.
No alabo tu imperfecto pincel adolescente,
pero canto la firme dirección de tus flechas.
Y toda la noche silbaba la tramontana y el viento helado se introducía en todos los rincones de la casa y las sábanas no estaban menos heladas, parecían sábanas para envolver a los enfermos de pulmones de los hospitales (...) Y una y otra vez el viento se esforzaba por enseñarnos su poder, intentaba derribar nuestra casa y todo el pueblo, las lámparas se balanceaban impotentes (...) Y puesto que sabía que en esta cala Gala solía bañarse desnuda, bajé pesadamente hasta las menudas olas para tomar en la mano el agua salada del mar, y en honor de la señora Gala me lavé la cara con su agua, un homenaje al surrealismo (...) un homenaje a la señora que había inspirado a Paul Eluard, además de a Salvador Dalí (...)
No l'heu vist mai, el Norfeu? No us heu encastellat mai en la ferotge espatlla d'aquest ciclop de muscles de roca i venes de marbre blanc que el sol calciga? Si és així, no sabeu de la benestança de tombar-vos damunt un clap de gespa dels seus tomanyins, arran d'un quer obert damunt les aigües, amb un bocí de pal·li de cel damunt i un esquinç de blau del mar, avall, avall...
El crepuscle ha envaït
a poc a poc la badia
i l'ha omplerta d'una
llum màgica, quasi divina.
(...) Els perfils de Pení i es Bufadors
són ombres xineses
que ens recorden l'embruix
dels misteris de la nit.
"Capvespre"
Cadaqués tiene un rincón sereno y recoleto, pedacito de mar entre líneas de tierra apenas abultadas que le dan la quietud melancólica de un lago y la superficie tersa de un espejo. Es uno de esos rincones de naturaleza cuyo íntimo encanto reside, precisamente, en su pasividad amorfa.
"Pròleg de Cadaquesenques"
Mudes aigües del port petit del somni,
sempre que us penso, cau la nit damunt.
Éreu el reflex de la calma perenne.
Oh lloc de quietud i senzillesa
que convides a alçar-se el pensament!...
Oh racó condormit on es palesa
i es capeix tot lo gran del firmament!...
Cementiri petit
damunt l'aigua serena,
últim port encimat
damunt la pau eterna.
Vaixell tot blanc de calç,
frescos xiprers per vela;
sempre guaitant el far
de la ruta feresta.
"Petita suite de Port-Lligat"
Cuando de pronto al atardecer,
sopla el viento desde el mar
y la noche enciende el faro,
allí, donde termina el malecón,
alguien, en el Café de los Pescadores, silencioso,
lo mira todo con ojos húmedos, empañados de sueños,
bebiendo a tragos el ron del recuerdo.
Dentro del mar, forma precisa,
la quilla de Norfeu navega inmóvil
entre las aguas negras.
"Norfeu"
Mai més no emmenaràs el cor
a la pàl·lida llum dels llécols d'or,
cap als espais on onegen suaus
uns colors esblaimats: els verds i els blaus
d'uns ulls, d'un mar, d'uns olivars,
on mai ni un sol instant va ser fugaç,
ni el món a prop, ni cap camí rastell,
ni indiferent l'amor de pell a pell.
"Cadaqués"
En el coster de la península de Cap de Creus hi ha una infinitat de llocs per a perdre-hi un vaixell. El bau de la Ferrera ofereix condicions excepcionals i fins i tot sembla providencialment assenyalat per a aquestes operacions en les cartes. El capità, però, no en tingué prou amb les notícies diríem oficials. Volgué fer un reconeixement detallat per tal de veure si existia algun lloc més adequat. Aquest és l'origen dels seus moviments davant de Cadaqués, del seu anar i venir aparentment inexplicable.
"El naufragi del Fedón"
En la vella barraca
sense sostre,
oberta al viu del cel
i a l'estelam,
guardada pels ocells,
perfumada de roses,
besada per mil vents,
musicada pel mar,
(...) és on vull fer-te aprendre
l'antic goig d'estimar.
"Cadaqués"
Balada del sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent
La casa de Dalí, a Portlligat (Foto: Jordi Gallego)
El Cap Norfeu (Foto: Jordi Gallego)
Portada de "Cadaquesenques", de Víctor Rahola
La casa de Dalí, a Portlligat (Foto: Jordi Gallego)
Portada de "Cadaquesenques", de Víctor Rahola
El Cap Norfeu (Foto: Jordi Gallego)
Cadaqués (Foto: Jordi Gallego)
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
