

Una visió bruna
de Palol Felip, Miquel
Obra poètica
Jo estimo, sobretot, la visió bruna
de la meva ciutat, al clar de lluna,
quan (...) riu tan tristament, i s'emmiralla (...)
"Visionari"


En el seu últim tram, l'Onyar esdevé realment el mirall de Girona.
Aquest riu també ha demostrat una capacitat enorme per desvetllar sentiments i per promoure i alimentar estats d'ànim.



Jo estimo, sobretot, la visió bruna
de la meva ciutat, al clar de lluna,
quan (...) riu tan tristament, i s'emmiralla (...)
"Visionari"


![Cases de l'Onyar [de Prudenci Bertrana]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1190.jpg)
Girona, tota estesa, enfredorida,
s'emmiralla en el riu indiferent (...)
"Sonet a Girona"


![L'Onyar [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1202.jpg)
Girona, cap al tard, en el vent glaçat de desembre, es mira en el riu verd, ocre i color de llimona (...)



(...) les cases, vora del riu, s'emmirallen en les aigües primes com damunt un marbre negre (...)



(...) dues vegades: en la realitat del cel i en la realitat de l'aigua; amb una cara plantada a tots els vents i l'altra banyant-se per sempre en el darrer curs de l'Onyar.


(...) degotava una mel guaridora dintre del seu cor (...)


![Prudenci Bertrana [d'enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1120.jpg)
(...) l'esperit, poc a poc, esdevenia aquietat i el pensament (...) deixava en pau l'etern i turmentós furgar en l'ahir i el demà.


(...) els ulls se li van refredant i el pols se li calma de mica en mica.



(...) l'Onyar, en baixar enorme a causa de les pluges, li semblava que era la imatge del seu cor (...)


![L'Onyar a Girona [de Mela Mutermilch]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1201.jpg)
(...) veía fluir les aguas del Onyar y parecía que se llevaba todo nuestro amor en ellas para echarlo al mar.


(...) lleu i quasi indefinida
pels camins del cel enllà
descobrint sobre l'Onyar
els espais de l'altra vida.


![Cases de l'Onyar [de Santiago Rusiñol]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1191.jpg)
(...) l'Onyar és un riu dubtós, de mirada enterbolida,
un riu que sembla arrossegar una estranya malaltia.


(...) les ciutats travessades per un riu, meditatives, (...) duen clavada al pit una melangia eterna (...)

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007