itineraris > La Cerdanya > Llívia > Llívia   més informació
mapa
inici | comarca final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Llívia

Cerdanya dintre Cerdanya
fronteres inversemblants.
Dins de França un troç d'Espanya,
dins i fora catalans.

Ens diu Ramon Blasi a "Meitat de França", tot posant de manifest la trista realitat del Tractat dels Pirineus que, en partionar la Cerdanya entre França i Espanya, va deixar aquest nucli com a enclavament espanyol dins territori francès. Curiositats de la història. Potser per això, els autors francesos, sempre que descrivien la Cerdanya sota administració francesa, incloïen també Llívia com si es tractés d'una subtil reivindicació a integrar-la políticament.

La qüestió política ha estat un dels temes més recurrents en els escrits sobre Llívia, però els nostres autors no s'han oblidat de referir-se a d'altres punts d'interès de la població com són les fonts, la famosíssima farmàcia o la Torre Bernat de So. A continuació en trobareu una selecció.

Sebastià Bosom, "Atles literari de les terres de Girona"

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

Des del Castell

Anglada Ferran, Manuel
Vint-i-cinc anys a Llívia

Si us lleveu de matinet i pugeu al Castell abans que el sol tregui l'ull per Cambre d'Ase, a sobre el rebiral del Segre, ribetejat de vernedes fosques i àlbers gràcils, hi veureu una boirina lleugera i fina -ben diferent de la boira baixa vigatana- que va alçant-se, estirant-se i diluint-se, i al mateix temps que el sol s'hi posarà es fondrà com per encantament, i llavors tota la infinita gamma de tons càlids que encatifa la vall ampla s'encén i s'abranda sobtadament. Els llosats blavencs, un xic rovellats, lluen mullats per la rosada, i de les xemeneies se'n puja a poc a poc, mandrosament, un fil de fumera blavosa.
El cel, en aquells moments de puresa àtica, no té la blava intensitat de les altures pirinenques, sinó que sembla vellutat, amb suavitats mediterrànies.
Si l'aire està quiet i teniu l'oïda fina, sentireu el lladruc del gos i el crit viril del vailet que duu les vaques a l'abeurador. Pels prats ribetejats d'arbreda rossa, hi veureu les eugues que han passat la nit al ras. Sentireu el dringar de llurs esquelles, i qualque pollí esbojarrat saltarà tot d'una, espantat per una garsa, i emprendrà la galopada.
Quan el sol s'estendrà per la plana, gireu l'esguard cap a ponent: el sol toparà amb els vidres de la vila i veureu com us fan l'ullet, i, si teniu l'oïda fina, molt fina, sentireu com us van dient: "Bon dia, bon dia". Ara se sent el repiqueig del mall damunt l'enclusa: el ferrer comença la jornada. Sentireu els grinyols; gemecs de la carreta de pals, que els bous amb pesada lentitud arrosseguen junyits, cap al camp de trumfes. Pels camins que surten del poble, camins secs, camins polsosos, camins molls, camins fangosos, que de tota mena n'hi ha, començareu de veure-hi alguna carreta, potser la que sentireu grinyolar adesiara que tot sotraguejant s'allunya calmosament, atansant-se al gran camp.
En un moment, ça i lla, els camins es poblen de carretes que tiren cap als camps. A dalt, hi van noies i dones que els sotracs fan riure i que s'expliquen amb grans crits les seves facècies.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Fronteres inversemblants

Blasi Rabassa, Ramon
Meitat de França

Cerdanya dintre Cerdanya
fronteres inversemblants.
Dins de França un troç d'Espanya,
dins i fora catalans.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Llivia ou les coeurs tragiques", d'Isabelle Sandy

Conseqüències del Tractat dels Pirineus

Sandy, Isabelle
Llivia ou les coeurs tragiques

Llivia, c'est en France ou en Espagne? Dans les deux, puisque c'est un peu d'Espagne qui est en France! Ça s'est fait en des temps très anciens, après une guerre; les Français voulaient prendre Llivia... mais chez nous, on ne s'est pas laissé faire, parce que nous sommes une ville (...) On a bien été obligé a nous donner la raison (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Llívia amb els francesos

Brousse, Emmanuel
"L'enclave espagnol de Llivia", dins Annuaire du Club Alpin Français

(...) la majeure partie de la population est favorable à cette annexion (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La fundació de Llívia: una versió

Henry, D.M.J
Le guide en Roussillon ou itinéraire du voyageur dans le Département des Pyrénées-Orientales

(...) la tradition populaire attribue la fondation de la ville (...) à l'impératrice Livie.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"Llívia i la llegenda d'Hèrcules"

Mayer Olivé, Marc
"Llívia i la llegenda d'Hèrcules", dins Sisè Quadern d'Informació Municipal

(...) no és altra cosa que la reminiscència de la historiografia mítica que situa l'heroi a la Cerdanya en el seu enfrontament amb el gegant triforme Gerió i el fa protagonista d'una relació tràgica amb Pirene (...) que donaria nom al Pirineu (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Relacions amb Roma

Mas Lloveras, Jordi
Camí ramader

Cerdanya, terra juliana.
murallada al cim dels turons pairals
Libica guarda la via romana;
ensenya als veïns dels nuclis rurals
el culte i la font dels trets naturals.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

L'antic castell

Anglada Ferran, Manuel
Vint-i-cinc anys a Llívia

(...) forma de mitja lluna (...) està molt ben col·locat sobre el soli: guardat de tots els vents dominants aquí, tot l'any para el sol, de cara al migdia (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Llívia a principis de segle

D'impressionant ciutat a pobra vila

Henry, D.M.J
Le guide en Roussillon ou itinéraire du voyageur dans le Département des Pyrénées-Orientales

(...) l'enclave est (...) abandonnée à elle-même par l'Espagne. (...) donne l'impression d'une ville importante (...) -en acostar-s'hi- perd de son aspect de grandeur, elle devient un pauvre bourg.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
La plaça Major de Llívia (Foto: Pere Duran)

Una cara diferent

Chausenque, Vincent
Les Pyrénées ou voyages pédestres dans toutes les régions de ces montagnes

(...) tout prend une autre physionomie: les maisons uniformes en bois souvent sculpté, les costumes des femmes, leur front nu sous la noire résille, le "si senor" dont l'oreille est frappée, la place fraîchement décorée de la pompeuse inscription, "Plaza Réal", les peintures en plein air représentant quelque saint colossal qui arranche des flammes de pâles humains, les nombreuses madones répandues dans les rues, tout respire le caractère espagnol.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Guide historique et pittoresque des Pyrénées Orientales, de Pierre Vidal

Crítica

Vidal Naquet, Pierre
Guide historique et pittoresque dans le Département des Pyrénées-Orientales

Llivia est assez sale, mal bâti et n'offre rien de remarcable.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

Més comerç del necessari

Febrés Miserachs, Xavier
El Pirineu, frontera i porta de Catalunya

(...) els carrers conserven un nombre sorprenentment elevat de botigues, molt per damunt de les necessitats internes de l'enclavament. La majoria d'aparadors exhibeixen luxuriants estocs d'ampolles de pastís (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Qüestions econòmiques

Amer, J.B
Llívia. Isla española en tierra francesa

(...) les guste mucho ser españoles por varias razones, una de las cuales es la crematística (...) en casi todas las cases de la Llivia actual se vende algo (...) como es natural, las francesas de los pueblos lindantes acuden a diario a efectuar sus compras, debido a la enorme diferencia de precios.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

Vila vella

Bernis Carné, Albert
Setè Quadern d'Informació Municipal de Llívia

Si et veiéssim algun cop reconstruïda
urbs romana, majestuosa dalt del cim
amb Castell airós, Ciutat forta i polsim
tràgic, llegenda i història esmorteïda!.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Fraga promogué la zona

Fraga Iribarne, Manuel
Memoria breve de una vida pública

(...) la lealtad española de aquella zona aislada en territorio francés, (...) me ocupé de que se promoviera allí el turismo y se suavizaran ciertas exageraciones del régimen de aduanas (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Llívia", de Salvador Cutchet

Potser no la més antiga d'Europa

Cutchet Moreu, Salvador
Llívia, enclau espanyol a França

(...) un armari amb caixes policromades, d'estil renaixement, i amb imatges i noms de Sants benefactors, com Santa Llúcia, és el millor de la col·lecció d'una vàlua incalculable (...) Una prestatgeria barroca, anomenada «cordiale», que en alguns llocs en diuen «l'ull de l'apotecari», on hi ha gran quantitat de pots amb noms de productes tòxics; preciosos pots renaixentistes (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

Necessito aspirines. On en puc trobar?

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) mientras en Llívia no pueda la cronista comprar ni una aspirina, la cronista no hablará de la farmacia de Llívia. ¿Entendido?.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Contraban

Ardouin-Dumazet, Victor-Eugène
Voyage en France. 39e série. Pyrénées, partie orientale

(...) s'exerce activement, malgré la ceinture de douaniers qui entourent ce petit territoire.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Entre dues aigües

Blasi Rabassa, Ramon
Entre el Carlit i el Puigmal

(...) hi ha hagut any que cada patatera de Llívia n'ha produït un sac. Que no us ho creieu? (...) la pesseta era alta, i els pagesos francesos les descarregaven a camionades arran de frontera, hom les passava per Llívia, i de Llívia «procedien totes», segons les dades oficials.

(...) té nens quintats a França i nens quintats a Espanya. (A Llívia sempre han nedat entre dues aigües).

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

El pas del bestiar

Anglada Ferran, Manuel
Vint-i-cinc anys a Llívia

(...) com tots els pobles de muntanya feia que els carrers estiguin encatifats de fems, o de neu i gel, o bé d'un suc a base de fang i fems (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

Visió pagesívola

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) a través de los amplios portalones de las eras se oye el cloquear de las gallinas, el graznar de los patos y el chillar de los cerdos y el lento mugido de las vacadas. En los altos «badius» -alas de pájaros al viento- las tórtolas zurean al sol sobre el brillo mineral de los tejados mientras, debajo, la hierba se reseca lentamente.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

Castell enderrocat

Blasi Rabassa, Ramon
Meitat de França

Ai, Castell sense castell
que un rei franc enderrocava,
vell castell dels sarraïns,
de dreceres ignorades
per on cercaven el peix
que a l'assetjador frenaven!

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Els amors de Lampègia, princesa d'Aquitània, i Munussa, cabdill sarraí

Figuera Abadal, Manel
"Sonet al castell de Llívia", dins Novè Quadern d'Informació Municipal de Llívia

Qui no recorda, avui, les defenses fermes,
tristes runes dels soldats,
de Lampègia i sos amors delmats
per la moraima de les terres ermes?

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Amors prohibits

Verdaguer Santaló, Jacint
Canigó

Hermosíssima és Lampègia
filla del duc d'Aquitania;
(...) L'ha obirada Abú-Nezàh,
governador de Cerdanya,
Lampègia caçava ocells,
a ella el moro la caça (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Sant Guillem

Verdaguer Santaló, Jacint
Obres completes

Déu, que estima els sants, féu donar avís a dos nobles de Llívia de que l'anessen a treure d'aquell llogaret i se l'enduguessen a sa vila, on seria més conegut i honorat.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Petrificat per les goges

Bosom Isern, Sebastià
Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

I penseu, benvolguts lectors, que quan venint de Puigcerdà feu cap a Llívia, poc abans d'arribar-hi, quan veieu la «Pedra dreta», estareu veient el cos del jove pastor Galderic que les «goges» de Lanós van petrificar i llençar fins ací.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

Una infanta a Llívia

Gay de Montellà, Rafael
La Cerdanya

(...) una infanta d'Espanya sentís també el caprici de visitar Llívia.

(...) aquella escaleta feta d'esglaons de pedra gastats, que devien ser nius de sargantanes. Ja a dins, mentre l'alcalde li pregava que s'interessés per la vila fidel (...), l'esguard de la infanta es posava en les bigues corcades i en les parets encrostonades (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

Presó a sota, ajuntament al pis superior

Vallverdú Aixalà, Josep
Catalunya visió 3. L'Alt Urgell, Andorra, la Catalunya francesa, la Cerdanya

(...) torricó de teulada plana i inclinada que és la 'Cárcel Real', amb data i tot: 1824. (...) l'espitllera de damunt de la llinda devia servir per donar ventilació, i el forat al costat de la porta per passar hi el pa i l'aigua. Totes les comodidats.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

Conflictes entre regidors

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) la única ventaja de este palomar consistorial era, al parecer, que los concejales podían darse tortas sin tener siquiera que levantarse del asiento.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Nou revitalitzant

Mare Vene, Anne-Françoise
La Cerdagne

(...) la ville connaît un essor nouveau grâce à la construction d'un hôtel de grand standing avec piscine, tennis et chevaux de selle.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'església de Santa Maria de Llívia (Foto: Anna Guix)

Temple-castell

Cutchet Moreu, Salvador
Llívia, enclau espanyol a França

(...) la particularitat d'ésser un temple-castell, que serví de defensa a la població després de la destrucció de la forta lesa del Puig (...) Tant el campanar com la part corresponent al presbiteri estan fortificats amb sageteres, espitlleres, etc. Mentre que observem en el passadís central una sèrie de lloses sepulcrals procedents del cementiri que avui és jardí al voltant del temple. Conserva algunes peces de gran interès artístic. Al davant s'hi ha muntat la Creu de Turet, creu de terme del segle XIV que es trobava prop del camí de En Calvera.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La Cerdagne française", d'Emmanuel Brousse

El comerç

Brousse, Emmanuel
La Cerdagne française

(...) c'est là que sont installés tous les boutiquiers, que se concentre tout le commerce de Llivia, consistant surtout en articles prohibés en France: allumettes, poudre, cartes à jouer, tabac, alcool, etc.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Denúncia

Heras de Puig, Narcís
"El Postillón"

(...) que en una villa cuya situación la expone a estar continuamente inundada de
géneros franceses, se haya establecido una fábrica de hilados y tejidos de algodón. Nosotros no sostendremos que esta fábrica sea un simple pretexto para introducir en España los productos de la industria francesa como fabricados en el país, pero sí diremos (...) sería muy difícil, si no imposible, impedirse.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Cases de Llívia (Foto: Anna Guix)

Contrastos

Brousse, Emmanuel
La Cerdagne espagnole

(...) tortueuses (les rues), étroites et sales. (...) est une ville animée (...) i l'impression est bone (...) un aspect des plus pittoresques, avec ses maisons basses et ses balcons en bois (...) la plupart des habitations sont vieilles, sales et repoussantes (...) quelques maisons dans le style et le goût modernes (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

Signes religiosos

Brousse, Emmanuel
La Cerdagne espagnole

(...) des vierges et des saints peinturlués avec des couleurs voyantes (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

Un carrer pintoresc

Beaume, Georges
Des Vosges aux Pyrénées

(...) calle del Mercadal est vraiment une ruine presque, avec ses maisons basses, ses balcons de bois sur lesquels se drapent, en formant abri, des rideaux troués, des pièces de toile grossière; mais pittoresque aussi (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Atac

Spont, Henry
Font-Romeu

(...) rues étroites, tortueuses, assez mal entretenues, maisons basses ornées de balcons en bois où pendent des rideaux aux couleurs éclatantes, boutiques débitant surtout les articles prohibés en France (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Defensa

Baro, Jean
La nuit et la poésie en Cerdagne

L'espoir de vivre vieux, dans un site adoré
au milieu des amis, qu'on a su se donner.
Modèle d'unité, tu es plus qu'un symbole,
ceux qui te connaîtront, seront à bonne école
et garderont de toi, dans leur coeur attendri
le souvenir vivace d'un petit «Paradis».

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

Cases funcionals

Serrano, María Dolores
Crónicas de las fronteras

(...) aquí todo es funcional, consecuente. Casas de paredes gruesas y ventanas chicas para ampararlas del frío del invierno. Amplios alerones de madera cobijan los balconcejos donde se secará la ropa en tiempo de lluvia. Y en los dinteles de granito -granito gris, brillante de micas y cuarzos- están grabadas a cincel los nombres o los anagramas de los que las contruyeron.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Visita obligada

Mare Vene, Anne-Françoise
La Cerdagne

(...) le village assez terne que l'église et le contenu d'une ancienne pharmacie méritent à eux seuls une visite.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Llivia ou les coeurs tragiques", d'Isabelle Sandy

"Llivia ou les coeurs tragiques", d'Isabelle Sandy

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Llívia a principis de segle

Llívia a principis de segle

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

La plaça Major de Llívia (Foto: Pere Duran)

La plaça Major de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Guide historique et pittoresque des Pyrénées Orientales, de Pierre Vidal

Guide historique et pittoresque des Pyrénées Orientales, de Pierre Vidal

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Llívia", de Salvador Cutchet

"Llívia", de Salvador Cutchet

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

"Vint-i-cinc anys a Llívia", de Manuel Anglada

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

El fossat del castell de Llívia (Foto: Sara Aliaga)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

L'església i la torre Bernat de So, de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'església de Santa Maria de Llívia (Foto: Anna Guix)

L'església de Santa Maria de Llívia (Foto: Anna Guix)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La Cerdagne française", d'Emmanuel Brousse

"La Cerdagne française", d'Emmanuel Brousse

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Cases de Llívia (Foto: Anna Guix)

Cases de Llívia (Foto: Anna Guix)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

"La Cerdagne espagnole", d'Albert Salsas

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

El carrer del Raval, de Llívia (Foto: Pere Duran)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

"Crónicas de las frontera", de M. Dolores Serrano

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007