
Vilordís
Grau Antolí, Isidre
El balancí negre
Havien quedat a la plaça de Vilordís i des d'allà havien improvisat un itinerari sense rumb definit pels pobles de l'Empordà interior (...)
Ariana, tu ja no hi fas res, a la torrella, li va dir en Julià, amb un convenciment que la va esborronar. S'havien enfilat a la Mare de Déu del Mont i estaven al mirador del santuari, tots dos sols, per damunt d'aquella geografia imponent que incitava a trobar-se insignificant o il·limitat. I en aquella hora de la tarda, enmig del silenci més absolut, ella li va tornar la mirada oberta, i va parlar amb solemnitat, com si volgués posar les muntanyes per testimoni: et prometo que et faré cas.
















