A cinc quilòmetres de Figueres en direcció a Olot, passat Vilafant a mà dreta, s'alça Avinyonet de Puigventós.
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.
La tarda moria dolçament. El sol, a punt de tombar la carena, coronava d'àuries resplendors els cims de les muntanyes. El poble fumava en el fons de la vall, arrupit en la verda rialla dels camps i de les hortes.
La tramuntana bufava furient (...). Feixes avall, escabellant les oliveres, baixava de la serra amb remors de monstruosa cavalcada, topava amb el punyal de cases de Vilerta, tan desvalgudes i arrupides tot vora del rost, entre els dos rius, enfellonida d'aquell entrebanc s'arremolinava parets amunt fins a les teulades, esgarrapava les teules, provant d'arrencar-les (...) empenyia les obertures foranes, malda que malda per obrir-les, feia dringar l'anella de totes les portes, bruelava en el canó de totes les xemeneies, regolfava en tots els carrerons i fugia enllà, xisclant i retorcent el brancatge despullat dels arbres.
Agullana
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
