itineraris > L'Alt Empordà > Figueres > Figueres   més informació
mapa
inici | comarca final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Figueres

Un recorregut literari pels carrers, places i edificis més emblemàtics de la capital altempordanesa ha de tenir, com a punt de referència, el "saló urbà" d'aquesta ciutat, la coneguda artèria de Figueres: la Rambla. I si la Rambla havia estat un privilegiat testimoni d'esdeveniments històrics, l'estació, encara avui, viu en el trànsit continuat de trens i el tràfec de passatgers amunt i avall de l'andana. Altres punts, com el Museu del Joguet, el Museu Dalí o el castell de Sant Ferran, entre d'altres, també han atret la mirada dels nostres escriptors.

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"Rambla de Figueres"

Guasch Darné, Maria Carme
Vint-i-cinc sonets i un dia

Rambla sensitiva i tendra
Rambla nua, Rambla lassa:
l'amant que t'estreny tan fort
no pot robar-te la gràcia.
Li dónes tot i res perds
en l'amorosa batalla:
les carícies del vent
et fan més neta i més blanca.
Ni un núvol t'enterboleix
la dolçor de la mirada,
ni un mal pensament t'emboira
la lluïssor de la cara.
Duus un mantell blau marí
sobre les gràcils espatlles
i una flaire d'aire i bosc
endormiscada a la falda.

La Rambla el coneix bé prou
aquest bell amic de França,
el que arriba de molt lluny,
canta, estima, pren i passa!

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"També el silenci", de Jaume Maurici

"Alcen el vol els ballesters"

Maurici, Jaume
També el silenci

A Montserrat Vayreda i Trullol

Estrets i curts són els carrers
per on anem amb llum precària.
El nimbe lacti dels fanals
els estreteja més encara.
Entorn l'església arxiprestal,
hi ha aiguats de segles en les gàrgoles;
senders oberts en la foscor,
evanescents remors de l'aire.
Des de la creu del campanar
baixen les ombres a la clasta,
i canten l'hora amb un escamp
de monosíl·labs, les campanes.
Són curts i estrets aquests carrers.
-Alcen el vol els ballesters!-
Per què voldríem més amplada?

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

L'últim tren

Pla Planas, Jordi
Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

La ciutat s'adorm quan parteix l'últim tren cap a Portbou. El tren enfila pausadament el revolt dels Fossos. Les vies lluen, esmerilades per la tramuntana, al joc argentat de la lluna.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Un Nobel a Figueres

Xingjian, Gao
El llibre d'un home sol

T'han portat amb cotxe a Barcelona, després al museu Dalí, tot vermell, amb aquells ous immensos al sostre. L'Espanya que va ser bressol d'aquell vell murri és un país alegre, la gent passeja pels carrers i les joves espanyoles tenen les celles espesses i negres i el nas llarg.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

El cor de Figueres

Fages de Climent, Carles
Hora Nova

Damunt, davall d'aquesta Rambla breu,
irregular, desnivellada feixa,
vora el carrer dels genis on vaig néixer,
dosser i catifa del llinatge meu.
Passeig urbà, et mesura amb passa lleu
el ramader que duu vara de freixe.
D'arbres ventissos closa sense reixa,
l'any de traspàs, s'hi atura un pols de neu.
Nus a l'hivern, els arbres són més alts.
Escopeters hi empaiten els pardals. (...)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La Fira del Dibuix

Guasch Darné, Maria Carme
Vint-i-cinc sonets i un dia

Tots els colors del país
s'han donat cita a la Rambla,
paleta enorme que duu
de cada matís, la taca.
Aquí el pinzell més ardit
hi troba tota la gamma:
de primavera a tardor
gris, morat, taronja i malva.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Josep M. Junoy

El saló urbà de Figueres

Junoy Muns, Josep Maria
La Rambla de Figueres

L'endemà -tot ulls i tot antenes- de bon matí, em passejava tot sol per la Rambla. El cel era d'una claror perfecta. Bufava una tramuntana de gel que ho acabava d'esbandir tot. (A banda i banda, una filera de plàtans magnífics de fullatge torrat.) El sol rectanglava les façanes de les cases posades de cara a l'orient. (Un restaurant carminós, una farmàcia cobalt, l'estanc bicolor, un llauner amb una regadora d'un pur verd vegetal.) Les lletres rodones d'una 'Clínica Dental' destaquen en alumini rutilant, dalt d'un balcó. ('Empòrium-Bar', 'Wertheim', 'Cafè Royal', 'Tupinamba', al fons; 'Change de Monnaies', a mà dreta.)

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"Sextina en el Museu de Joguets de Figueres"

Brossa Cuervo, Joan
Sextina en el Museu de Joguets de Figueres

L'oblit no entra a les sales,
onades de records tornen els dies:
la infància no fina en tot de coses
que us vénen al davant com un tou d'herba,
cotxes, teatres, bicicletes, bitlles...
El vent desentafora i vós feu fira.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Dels plàtans de la Rambla i d'una contundent poda que sofriren

Fages de Climent, Carles
Epigrames

La nostra ciutat pren nom
de les figueres antigues.
Escapçant els plàtans, com
fruitaran?, donant figues?

La Rambla es clou com un absis
amb un peristil de plàtans;
diuen a l'alcalde: Mata'ns
però, si us plau, no ens escapcis!


 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

La Rambla vestida de festa

Fages de Climent, Carles
Hora Nova

Però quan ve la festa del dibuix,
s'engalana la Rambla amb un arruix
de Sibeques, Felips i falsos Goyes.

"Damunt, davall d'aquesta Rambla breu"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Sibecas i Fages de Climent: color i pensament

Guasch Darné, Maria Carme
Vint-i-cinc sonets i un dia

Bagatge de records tinc a l'andana
on barrejo el color i el pensament:
un oli d'en Sibecas s'hi agermana
amb poemes d'en Fages de Climent.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
La Rambla, l'any 1920

Rambla efervescent

Dalí Domènech, Salvador
Un diari, 1919-1920. Les meves impressions i records íntims

He caminat confós entre la multitud. He creuat els carrers, que eren riuades de pagesos, m'he aturat a sentir els xarlatans... etc., etc. He anat amb les nenes quan el crepuscle era dolçament exquisit, les convidava als cavallets, a xurros, demprés, a la Rambla, quasi intransitable. Allí, sota els gegantins plàtans, mirava, sota mon barret d'amples ales, els ulls guspirejants d'il·lusions de les gentils i gràcils donzelles, que al mirar-me somreien... que passaven i que tornaven a mirar i a veure cada volta...

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Pànic

Rodríguez Lozano, Àngel
Monstruari

Rajoles de la Rambla.
Pànic. Nit de terror.
La terra expulsa saures.
Més tard despertaran
molts més, molt més sagnants.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Un rossinyol als cedres

Permanyer Luocart, Ricard
L'Ombra perdurable

Dins la fronda antiga dels cedres
vetlla, ajocat, el rossinyol
del silenci. Pel corriol,
un lleu trepig de passes (...).

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Examen d'ingrés

Pla Casadevall, Josep
Girona, un llibre de records, dins Primera volada, OC 3

Tot d'un plegat, se sentí una veu que cridà: ¡Ingreso!, i una quarantena de nois, molts dels quals anaven vestits de mariner, ens precipitàrem sobre la porta del gabinet de Física. Em costà una bona estona acostumar la vista a la foscor de l'aula. (...) Quan em tocà el torn, vaig treure les boles i després d'un moment de perplexitat, durant el qual el senyor Jordi em mirà fixament, em vaig posar a enraonar de no recordo què.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
L'entrada del Castell de Sant Ferran (Foto: Jordi Gallego)

El castell de Sant Ferran

Piferrer Fàbregas, Pau
España: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia

A cinco leguas de Gerona, hacia el norte, en medio de una llanura cubierta de olivos y en otro tiempo de arrozales, levántase una colina, ocupada por la villa de Figueras y coronada por el majestuoso castillo de San Fernando.

(...) Penetre el viajero en él, y admire su solidez y su magnificencia, la extensión de sus plazas, la abundancia de sus pertrechos de guerra, la riqueza que desplegaron en él los dos más grandes reyes de la casa de Borbón, Fernando VI y Carlos III.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Desesperació

Ministral Masià, Jaume
Tramuntana boja

I ella deixaria perdre el tren, cercant-me desesperadament i aniria a la Rambla i entraria als cafès i hotels i no em trobaria (...).

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

A l'andana

Gardella Quer, Maria Àngels
Una casa a la vora de l'estació

Estudiants, aventurers de motxilla cansats de tants paisatges, funcionaris que aprofiten astutament qualsevol descompte, alguna família d'estiuejants amb paquets, para-sols i mainada, algun marroquí amb la seva infal·lible bosseta de mà, una jove parella d'enamorats, abraçats amb passió mentre esperen la immediata arribada del tren, una excursió de nens de cinquè que tornen a casa, l'home del bigoti i el cigar i l'ostentós rellotge de quincalla que es mira les noies descaradament i la noia enigmàtica, llunyana i distant ja abans de pujar al tren que se l'ha d'endur per sempre.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Figueres-Barcelona

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
Nit de 1911

Em vaig adonar de seguida que no podria ni tan sols fullejar l'Avui, que acostumo a comprar al quiosc de l'estació per llegir pel tren. Entre la lectura, l'estona de fer els mots encreuats i la visió del paisatge, tan conegut però sempre amb canvis subtils, segons el temps i la claror, el viatge Figueres-Barcelona no se'm fa llarg.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bombardeig a l'estació: 3 de febrer de 1939

de Orriols, Álvaro
Las hogueras del Pertús, Diario de la evacuación de Cataluña

Y una bomba cayó. Una bomba que fue a clavarse contra el suelo, a pocos metros de la puerta de entrada a la sala de espera, arrancando de cuajo un árbol corpulento que fue a chocar contra el tejado, hundiendo el techo de la sala. A esa bomba han seguido otras más. Se han producido escenas de horror indescriptible. La gente que trataba de ganar el refugio, galvanizada por el pánico, se ha arrojado en tropel escaleras abajo, taponando la entrada. Y allí ha surgido la catástrofe inmensa.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Contactes clandestins

Cantalozella Mas, Assumpció
Les campanes de Sant Serní

Era fosc del tot quan vaig descobrir el rètol de l'estació amb les lletres 'Figueras'. El tren es va aturar. Vaig sortir del compartiment. Abans, però, vag mirar de nou l'Eudald, sssegut prop de la finestra. L'andana tenia un cert moviment i això m'ajudaria. No seria tan evident aquella noia de dinou anys que estrenyia una bossa i es dirigia cap als W.C., m'havien dit.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Cedres centenaris

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
Figueres, ciutat de les idees

Aprofito l'espera, que no és llarga, per admirar els alts i vells cedres del descurat jardí de la Renfe: nobles arbres d'amplíssima capçada, casal verd fosc d'ocells. Sempre m'han agradat les ciutats amb companyia d'arbres. Aquests dos grans cedres, tan propers a les vies del tren, són dues vides llargues i harmonioses que caldria respectar, i voltar d'una certa nitidesa d'entorn. En hores de quietud, encara és possible d'escoltar-hi la merla o el rossinyol.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Figueres al 1800

de Laborde, Louis Joseph Alexandre
Viatgers a Figueres. Segles XV-XIX

Els carrers són força llargs; s'hi troba una gran plaça quadrada, envoltada de galeries cobertes. Seria bonica si les cases que la formen fossin més ben edificades. Es compten unes 4.000 persones; però aquesta ciutat és poc comercial.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Giacomo Casanova a Figueres

Luján Fernàndez, Néstor
Casanova o la incapacitat de seducció

Quan varen arribar a Figueres, el Tano va dir que posarien en un hostal ben vist i assenyalat, ja que portava tan brillants passaports, credencials i passafronteres.
Es van dirigir a l'Hostal de la Punta, que era al començament del carrer Nou, a la plaça de la Creu de la Mà. Hi havia el relleu dels cavalls de les diligències que anaven des de l'hostal de l'Alba de Barcelona fins a Perpinyà.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

Desolació

Vayreda Trullol, Maria dels Àngels
Encara no sé com sóc

Vam travessar a poc a poc la ciutat morta. Pertot es veien ruïnes, desolació, gent que s'atapeïa pels carrers preparant-se a fugir en desordre. Els bombardeigs, ara que teníem el front tan a la vora, s'havien fet incessants. Després, amb la nit closa, un gran silenci planà. Les portes i finestres es veien tancades i barrades; molta gent dormia tirada pels carrers, entre la runa dels edificis destruïts. Les branques dels arbres de la Rambla apareixien esqueixades per la metralla com si haguessin estat rompudes per un huracà.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Narcís Monturiol

El Sabater d'Ordis, al monument a Monturiol

Fages de Climent, Carles
Balada del sabater d'Ordis

Sota el compàs d'aquella canya prima
per solfejar tenia el faristol
del monument on en Monturiol
-pètria espona- tanca la tarima.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Rambla única

Fages de Climent, Carles
Vila-sacra, capital del món

(...) perquè conjuga la triple gràcia de ser ensems desnivellada, irregular i de proporcions limitades.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Signe de modernitat

Pla Casadevall, Josep
El meu país, dins OC 7

És el conjunt urbà modern, sens dubte, millor de l'Empordà. Ja no es tracta, com és tan corrent en aquest rodal, d'una improvisació de qualsevol manera. La Rambla és una urbanització deliberada i correcta. No és el firal que Napoleó manà de construir en totes les poblacions agrícoles franceses -i en moltes d'italianes- d'una certa importància. És
un salonet ciutadà a l'aire lliure per a passejar i conversar. Quan ve el bon temps, és una pura i simple delícia, sobretot a la nit quan s'ha entaulat l'aire -només l'aire!- de la tramuntaneta seca, tònica i lleugera.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

"Bard"

Prada Soler, Pere
Rambla

Comprendràs l'esplendor dels teus rims
quan, en tocar pirandó de la Rambla,
els llums continuïn encesos.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Josep Puig i Pujades

"No volem el presidi"

Puig Pujades, Josep
No volem el presidi

Fa ja molts anys que venim protestant de la taca infamant que el presidi instal·lat en el castell de Sant Ferran representa per a aquesta terra de llibertat que és l'Empordà, afront que ens féu ja fa anys la Monarquia i que fou ben justament qualificada 'd'escopinada en rostre de verge' pel gloriós poeta Maragall.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

El llibreter Ramon Canet

Fages de Climent, Carles
Vila-sacra, capital del món

I en Ramon Canet, l'home més federal i comprensiu, que ha començat venent diaris com Franklin, Edison i el cardenal Spellman, ja hauria arribat, si no a president del país, perquè no n'hi hauria -perquè el rei es diria Pere VII o Jaume VIII- a president de la Societat de Nacions.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

El llibreter Venieris és Ramon Canet

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
No em dic Laura

El senyor Àngelos Venieris era prim, quasi esquelètic, i duia una mena de bata groguenca; la seva pell era pàl·lida, gairebé transparent. Es movia àgilment entre els pilots inversemblants de llibres, i les seves mans seques i llargues els agafaven i els amanyagaven com papallones (...) El seu somriure era encoratjador i hom no podia decebre'l.

"També a tu, Cleanorides"

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Buscant "El criterio" de Balmes

Pla Planas, Jordi
Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX

Mira, noi, no el tinc ara, però te'l tindré ben aviat, perquè -i aquí el seu somriure s'eixamplà- ¿com ens ho faríem sense criteri per anar pel món?

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

1850. Inauguració de l'antic teatre

Rodeja Galter, Eduard
Llibre de Figueres

Bien haya, pues, Figueras, la matrona,
tan festiva y tan rica en sentimiento,
pues añade con este monumento
de su gusto una perla a su corona.

 

 


final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"També el silenci", de Jaume Maurici

"També el silenci", de Jaume Maurici

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Josep M. Junoy

Josep M. Junoy

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

La Rambla, l'any 1920

La Rambla, l'any 1920

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

L'entrada del Castell de Sant Ferran (Foto: Jordi Gallego)

L'entrada del Castell de Sant Ferran (Foto: Jordi Gallego)

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

"Encara no sé com sóc", de M. Àngels Vayreda

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Narcís Monturiol

Narcís Monturiol

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Josep Puig i Pujades

Josep Puig i Pujades

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007