Sant Pere de Galligants, l'actual Museu Arqueològic, també ha estat matèria de la literatura de Girona.
(...) l'aire taujà, humil, delicat, desproveït de petulància, de la vella forma romànica produeix una fascinació molt particular: la fascinació del recolliment i de la intimitat (..)
![Sant Pere de Galligants [d'Enric Marquès]](http://www.ddgi.cat/atles/imatges/1090.jpg)
Amb el primer cant del gall,
jo encetava les matines,
mur i estel, salms de boirines,
cor a cor, veus de cristall.
Ah, quin record m'ha deixat Sant Pere de Galligants! El meu amor creixent al romànic, (...) que m'ha portat a valorar les coses petites, humils, aparentment insignificants, de la vida i a comprendre la posició de l'home sobre la terra, noble perquè és tan feble i esquifida, és a Sant Pere de Galligants on el vaig sentir per primera vegada.
Claustre de San Pedro de Gerona, de estilo románico. En primer término, una espaciosa crujía, limitada al fondo por columnas bizantinas pareadas (...)
Vense en perspectiva dos lados del claustro con algunas de sus columnas rotas, pero sólidamente apuntaladas.
(...) un claustre com a individual, potenciat per un llorer i endolcit per dues mates de gardènies (...)
(...) dementre el jorn en el xiprer declina
com si una urna de pau buidés, encara,
tot el misteri de la tarda clara
damunt l'incendi de la llum divina (...)
Santiago Rusiñol passava llargues hores de contemplació en aquest claustre -reduït, ombradís, amb una sola tonalitat de verd en els boixos, en la font, en les arcades-.
Prenia apunts en el seu quadern, els esqueixava, s'asseia a fumar una pipa mirant l'indret que seria millor per a pintar. Rarament el trobava.
(...) Però ell hi tornava un dia i un altre dia, influït per una atracció inevitable (...)
(...) és una de les peces del nostre romànic més delicades i fines (...)
(...) a la capella hi havia instal·lada una serra mecànica que tenia una trepidació i feia un soroll inquietants.
(...) Edils, planteu xiprers, cenyiu la ciutat vella
d'encaputxats manaies amb vestes vegetals,
pinacles catorzens d'un verd obscur d'alfals
al caire bru de l'absis, la torre o la capella.
(...) un pa d'or que hagués rossolat dels esllavissaments ensagnantats del Montjuïc costerut per fonamentar-se en el córrec del Galligants (...)
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
Sant Pere de Galligants [d'Enric Marquès]
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
El Claustre de la Seu (Foto: Jordi S. Carrera)
El Claustre de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
La capella de Sant Nicolau, avui (Foto: Jordi S. Carrera)
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
L'església de Sant Pere de Galligants (Foto: Jordi S. Carrera)
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007
