


(Girona, 1929)
Poeta. De formació autodidàctica, va treballar en el cinema amb Antoni Varés. És autor de les obres "El llibre de Corpus" i "El poema de Pasqua", i el recull "Cançons i poemes de la Girona vella" inclòs en el volum "5 poetes de Girona". Animador d'iniciatives culturals, va fundar l'associació Amics de la Girona Antiga, va crear i dirigir el Pessebre gòtic de Girona i és conegut sobretot per la seva tasca a favor de la recuperació i revitalització del Call jueu.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]


(Olot, 1913 - Barcelona, 1992)
Escriptor i editor.
[Vegeu enllaços]
Poemes de Joan Teixidor a la xarxa.
Josep Teixidor a l'Enciclopèdia Catalana.


(Barclona, 1861 - 1929)
Notari i poeta.
[Vegeu enllaços]
Tell a la "Viquipèdia".
Tell a l'Enciclopèdia Catalana.
Tell a la "Graciapèdia".
Poesies de Tell per la xarxa.


(Girona, 1886 - Barcelona, 1975)
Escriptor i poeta. Fundador i director de la revista «Cultura», autor del llibre de proses "Orles" i de més de vint llibres de poemes, entre els quals destaquen "Les ofrenes espirituals" i "Els èxtasis". En morir va deixar cinc milers de inèdits. Animador de la vida literària i artística de Girona en els anys de la transició del modernisme al noucentisme, va mentenir en el «Diari de Girona» la secció fixa "Adesiaria".
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]


(El Pertús, 1940)
Professor de català i castellà.
[Vegeu enllaços]
Petita biografia i textos de l'autor.
Joan Tocabens a "Qui és qui".


(Barcelona, 1950)
Escriptor, traductor i professor. Estudia filologia francesa i es doctora a Barcelona el 1981. Exerceix de professor a la Universitat de Barcelona de 1975 fins a 1993, any en què passa a ser professor titular de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. En el món de la traducció, ha passat al català Balzac, Maupassant o Flaubert i codirigeix la col·lecció Biblioteca Pompeu Fabra, de Destino, que tradueix al català els clàssics universals.
La seva primera novel·la és "Els plaers ficticis" (1992) a la qual seguiran la finalista del Premi Sant Jordi "El joc del mentider" (1994), "L'adoració perpètua" (1999), "El cant dels adéus" (2000), "Isaac i els dubtes" (2003) i "El mal francès", guanyadora del Premi Josep Pla 2006, un dietari autobiogràfic sobre l'homosexualitat i els canvis que ha patit la societat catalana en els últims trenta anys. També és autor de prosa de no ficció així com d'articles i assaigs sobre literatura i traducció.
És membre de l'AELC i de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
http://www.escriptors.cat/noticia.php?id_noti=1210
http://www.pencatala.cat/ctdl/traductors/lluis_maria_todo/
http://www.upf.edu/cms/cms/grec/en/0506/0102.html
http://www.xtec.es/~jducros/Lluis%20Maria%20Todo.html
(2007)


(Tours, 1831 - 1858)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Biografia de l'autora en francès a la "Wikipedia".


(Barcelona, 1852 - 1923)
Fou un dels impulsors de l'excursionisme català durant la segona meitat del XIX. La seva activitat vital i literària va estar estretament vinculada al món excursionista ja que va ser president de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques i més tard del Centre Excursionista de Catalunya (1902-1915 i 1921-1923). Influït pel moviment de la Renaixença, amb l'excursionisme volia estudiar també l'art, la geografia o el folklore d'un territori, i recuperar així, la consciència nacional catalana. Publicà articles i ressenyes sobre excursions a la "Il·lustració Catalana", a "La Renaixensa" i òbviament en diversos dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya. Especialment interessants són les nou guies "Pirineu Català" que publica entre 1902 i 1922 i en les quals destaca no tan sols la descripció d'itineraris sinó també l'aprofundiment en aspectes culturals i socials.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela (Coord.). "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona, 2003.
PUIG I CABEZA, Martí. "Cèsar August Torras i Ferreri: 1852-1923: excursionisme científic i geografia: una unió indissoluble". Granollers: Agrupació Excursionista Granollers, 1976.
http://w7.bcn.es/nomenclator/www_nomenclator.ficha?codic=077650&idioma=0
(octubre 2006)


(Tortellà, 1918 - ?)
Sastre. De tarannà democràtic i liberal, participa en la Guerra Civil Espanyola dins l'exèrcit republicà i durant la Segona Guerra Mundial treballa pels serveis de resistència francesos fent passar els perseguits pel nazisme cap al nord d'Àfrica. Està un mes i mig en un camp de concentració.
Pel que fa a l'ofici de sastre, l'aprèn als 12 anys a Vic i treballa, entre 1934 i 1937 en diverses sastreries del país. El 1956, després de les guerres, es trasllada definitivament a Ceret. Hi obre una sastreria i es dedica a la divulgació de la sardana. És un excel·lent coneixedor de l'estil garrotxí de ballar sardanes, fundador del Foment de la Sardana i organitzador de concursos internacionals de colles sardanistes. En aquest àmbit ha rebut distincions com la Medalla al Mèrit Sardanista (1966) o la Medalla de la Vila de Perpinyà (1990).
Des del punt de vista literari, el seu coneixement de la Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir i la Cerdanya, juntament amb els fets històrics i les experiències personals que va viure, li han permès de fer una obra a mig camí entre la documentació històrica i la vivència en primera persona. És autor de "Viaranys del destí" (1995), "Tast de frontera" (1997), "Relats de frontera" (1998) o "Cercant la llibertat" (1998) que narra la vida d'un heroi de la resistència a l'ocupació nazi.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
PLANAS I CASAMITJANA, Xevi. "Llorença Verbon, el sastre de Tortellà", dins Revista de Girona, 196 (1999).
VENTURA, Antoni. "Tast de frontera", dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 30 (1997).
(novembre 2006)


(Barcelona, 1926).
Autor polifacètic.
[Vegeu enllaços]
Estanislau Torres a l'AELC.
Torres Mestres a l'Enciclopèdia Catalana.


(Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
Poeta. Llicenciat en medicina i establert com a metge a la seva ciutat, va haver de ser traslladat al cap d'un any al sanatori antituberculós de Puig d'Olena on passaria la resta de la vida. Va expressar en un llarg poemari el seu drama personal i el col·lectiu: guerra, desfeta i exili. Les seves "Poesies", editades pòstumament, van revelar la seva aguda sensibilitat. També va excel·lir en la traducció de poetes francesos i anglesos.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Màrius Torres a Lletra.
Màrius Torres a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


(Londres, 1958)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Web dedicada a Matthew Tree.
Biografia al web de Joan Ducros.
Tree a la "Viquipèdia".


(Ribes de Freser, 1921).
Crític, traductor i poeta.
[Vegeu enllaços]


(Betanzos, 1959)
Poeta, periodista i escriptor. Originari de Galicia amb residència al País Valencià, ha publicat diverses novel·les, amb "L'extensió del temps" va guanyar el premi Enric Valor d'Alacant. Com a poeta ha publicat "L'abril a Luanco", premi Ausiàs March, "Lectures d'un segle", premi Salvador Espriu, i "Far de llum grisa", premi Miquel de Palol. Aquest últim recull de vivències té Santiago de Compostel·la, l'Alt Túria i Girona com a fonts principals d'inspiració literària.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
El web de l'autor de l'AELC.
Pàgina de Xulio Ricardo Trigo.
Web dedicada a l'autor.
El bloc de l'autor.
El pont sobre el llac. Web de traduccions al català de poemes galaico-portuguesos.


(Barcelona, 1897 - 1977)
Metge.
[vegeu enllaços]
Biografia de Trueta.
Josep Trueta a la "Viquipèdia".
Trueta a l'Enciclopèdia Catalana.

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007