Machado Ruiz, Antonio
26/07/1875 - 22/02/1939
(Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
L'Alt Empordà
Enllaços
Antonio Machado a Sòria.
Machado a la "Viquipèdia".
Poemes i biografia de l'autor.
Madoz Ibáñez, Pascual
(Pamplona, 1806 - Gènova, 1870)
Polític espanyol.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Madoz a la "Viquipèdia".
Biografia del polític.
Magrans , Astrid
01/01/1973
(Barcelona, 1973)
Cirurgiana plàstica.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Maluquer Bonet, Jordi
15/05/1935
(Barcelona, 1935)
Escriptor i periodista.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Manegat Pérez, Juli
(Barcelona, 1922)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia de l'autor al web de Jona Ducros.
Fitxa de l'"Enciclopèdia Catalana".
Manent Cisa, Marià
27/11/1898 - 24/11/1988
(Barcelona, 1898-1988)
Poeta, prosista, crític literari i traductor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
La Selva
El Baix Empordà
El Gironès
El Ripollès
Enllaços
Web de l'escriptor de l'AELC.
Marià Manent a Lletra.
Maragall Gorina, Joan
10/10/1860 - 20/10/1911
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
La Garrotxa
La Selva
La Cerdanya
El Gironès
Enllaços
Joan Maragall a l'espai de Lletra.
Joan Maragall a l'AELC.
Mare Vene, Anne-Françoise
Textos
La Cerdanya
Marés , Francesc
(Llívia, segle XVII)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Marès a l'"Enciclopèdia Catalana".
Margarit Consarnau, Joan
11/05/1938
(Sanaüja, 1938)
Poeta i arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i autor de notables edificis, ha traduït Miquel Martí i Pol al castellà i ha publicat una copiosa obra poètica basada en el record, les arrels personals i la reflexió sobre l'amor i la mort. Amb "Vell malentès" va obtenir el Premi de la Crítica, amb "Mar d'hivern" el premi Carles Riba i amb "Cant d'H Katònium de Tifundis" el Miquel de Palol. Ha obtingut dues vegades la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Textos
El Gironès
L'Alt Empordà
Enllaços
Pàgina web oficial de l'autor.
El web de l'autor a Lletra.
Marías Aguilera, Julián
(Valladolid, 1914 - Madrid, 2005)
Filòsof.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia i textos de Marías.
Marías a la "Wikipedia".
Maristany Sabater, Manuel
04/03/1930
(Barcelona, 1930)
Escriptor i fotògraf.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Marquès Casanovas, Jaume
(Madremanya, 1906 - Girona, 1992)
Textos
El Gironès
Enllaços
Marquès Ribalta, Enric
(Girona, 1957)
Textos
El Gironès
Marquina Angulo, Eduardo
21/01/1879 - 21/11/1946
(Barcelona, 1879 - Nova York, 1946)
Periodista i escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Eduard Marquina a la "Wikipedia".
Biografia de l'autor.
Marrodán , Mario Àngel
07/07/1930
(Portugalete, 1930 - 2005)
Escriptor.
[Vegeu enllços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Martí Clarà, Josep
13/02/1909 - 25/10/1988
(Palafrugell, 1909 - Sant Andreu de Llavaneres, 1988)
Conegut en els cercles literaris com a ¿Bepes¿, va ser escriptor i poeta. Posà lletra a diverses cançons de tipus mariner de Ricard Viladesau i Caner i altres compositors. D'una convicció catalanista molt forta, va col·laborar en la premsa en diverses publicacions com "Ara", "Peix Fregit" i "Revista de Palafrugell" on tenia una secció diària anomenada, "Palafrugellencs i endecasíl·labs".
Professionalment es va dedicar a l'empresa del suro.
Les seves obres més destacades són, en vers "La meva vila" i en prosa "Palafrugell: parada i fonda".
[Esther Fabrellas]
(Octubre 2008)
Referències bibliogràfiques:
JUANOLA i BOERA, A. "Joep Marti, "Bepes", un taper il·lustrat". Girona: "Revista de Girona", núm. 141, 1990. (pàg. 34 - 37)
Textos
El Baix Empordà
Martí Pol, Miquel
19/03/1929 - 11/11/2003
(Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)
Escriptor. Atret per la poesia des de jove, fa alguns intents per escriure'n en castellà però de seguida canvia al català. És als 19 anys quan, afectat per la tuberculosi, llegeix i escriu amb més intensitat. Durant la postguerra defensa i reivindica la llibertat, la consciència nacional i adopta una faceta més pública: canta amb membres de la Nova Cançó, fa conferències, col·labora en revistes com Inquietud o Oriflama i es vincula al PSUC. El 1970 se li diagnostica esclerosi múltiple i és de llavors ençà quan escriu el gruix més destacat de la seva obra. Una obra que reflecteix la seva vida amb una llengua a l'abast de tots: el poble, la fàbrica, la seva ideologia, la malaltia i els seus sentiments.
Conrea especialment el gènere poètic amb una trentena de llibres publicats entre els quals comptem "La fàbrica" (1972), "Estimada Marta" (1978), "Primer llibre de Bloomsbury" (1982), "Suite de Parlavà" (1991), "Haikús en temps de guerra" (2002) o "Quietud perduda" publicada pòstumament. Tot i això, també escriu prosa, com "Contes de la vila de R. i altres narracions" (1989) fa traduccions i col·labora en publicacions periòdiques com "Reduccions", "Avui", "Punt Diari" o "El 9 Nou". Alguns dels seus poemes han estat musicats.
La seva obra ha estat premiada en nombroses ocasions: rep tres Premis de la crítica ¿poesia catalana els anys 1979, 1991 i 1994; el Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1978) pel conjunt de la seva obra o el Nacional de Cultura de literatura (1998), entre d'altres. També la seva figura i la seva trajectòria han merescut més d'un guardó: la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
[Anna Guix]
(desembre 2006)
Textos
El Baix Empordà
El Gironès
Enllaços
Biografia i poemes de Martí i Pol.
Miquel Martí i Pol a www.escriptors.cat.
Miquel Martí i Pol al programa Retalls de TVC
Selecció de poemes de Miquel Martí i Pol.
El poeta Martí i Pol a Lletra.
Web de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.
Marull Savalls, Francesc d'Assís
Textos
El Gironès
El Baix Empordà
Mas Lloveras, Jordi
Textos
La Cerdanya
Masifern Marcó, Ramon
Textos
La Garrotxa
El Baix Empordà
Enllaços
Masifern al web de l'Enciclopèdia Catalana.
Masip Biosca, Magdalena
Textos
La Cerdanya
Masó Valentí, Narcís
27/05/1890 - 17/10/1953
Va néixer a Girona el 27 de maig de 1890 i va morir a la mateixa ciutat al 17 d'octubre de 1953. Membre de l'activa nissaga gironina és el nové dels onze germans Masó i Valentí. Ell és el pedagog de la família diplomant-se així d'aquesta especialitat a l'Institut de Ciències de l'Educació de Ginebra.
Va treballar en diferents escoles i centres educatius entre ells va ser mestre de l'escola Montessori de la Mancomunitat.
Masó a l'any 1935 va fundar la prestigiosa Escola de S'Agaró que va haver de tancar a causa de la Guerra Civil. Aquesta escola dissenyada per Rafael Masó només va estar activa durant el curs 1935-1936.
Juntament amb Alexandre Galí va iniciar el projecte de l'Atheneu i dels Estudis Tècnics de Pedagogia.
També va col·laborar i dirigir algunes revistes de la seva especialitat professional. Al 1917 dirigeix la revista de Terrassa El Mal Temps, i el 1923, en una nova etapa de la publicació La Mainada, Masó entra com a pedagog de l'equip de redacció.
També va col·laborar en moltes altre revistes de pedagogia i va escriure llibres sobre aquesta matèria, destaca l'inèdit intitulat L'Escola Nova: les seves bases, la seva essència i el seu esperit.
Dins del camp de l'educació no podem deixar d'esmentar la seva implicació amb el moviment escolta català sobretot en la creació d'aquest.
Després de la Guerra Civil es va dedicar a les arts plàstiques. Va conrear la pintura i la decoració, arribant a ser assessor de la Diòcesis de Girona en la reconstrucció d'alguns dels seus altars.
Cridat per la poesia des de ben jove trobem la seva rúbrica com a escriptor en més d'una publicació gironina de l'època. Destaca la seva col·laboració a la revista Vida Catòlica. Va guanyar alguns premis als Jocs Florals de Girona i als Jocs Florals de Barcelona, un exemple és l'accèssit de l'any 1931 per la poesia Rododendrons Florits.
Va publicar un llibre de poemes el prefaci del qual va ser escrit per Joan Llongueras.
Dins del món de les lletres i la pedagogia Masó també destaca per la direcció de la revista Plançons. Tot i la curta vida de la publicació (va començar al gener del 1933 i es va diluir al setembre del mateix any) va tenir col·laboradors destacats com A. Capmany o F. de Sagarra entre d'altres.
Narcís Masó també va traduir diferents textos musicals del músic i amic personal Joan Llongueras del català al castellà.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
GEIS, Camil. "Los que encontré en el camino: Los hermanos Masó y Valentí", Girona: "Revista de Girona", núm. 22, 1963.
MARQUÉS, Salomó. "Narcís Masó i la seva obra: L'Escola de S'Agaró", Giorna: "Revista de la Facultat de Lletres de la UdG (Estudi General, 1), 1981.
(Setembre 2006)
Textos
El Gironès
Masó Valentí, Rafael
(Girona, 1880 - 1935)
Arquitecte, escriptor i poeta. Els seus edificis, en perfecte sincronisme amb els corrents més avançats de l'època, suposen una de les aportacions més consistents a l'arquitectura del seu temps. Animador de la vida cultural gironina, fundador de la societat Athenea, aglutinador d'artistes i artesans, va ser guardonat en els Jocs Florals de Girona i va ser inclòs com a poeta a l' "Almanac dels Noucentistes".
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Textos
El Gironès
El Baix Empordà
Enllaços
Biografia de l'autor dins del web de l'Any Masó.
Rafael Masó a la viquipèdia.
Web oficial de l'Any Masó.
Masó Fàbrega, Pau
28/02/1911 - 13/09/2001
(Salt, 1911-2001)
Erudit local, Masó, ja de ben petit va formar part d¿associacions de la vila de Salt, destaca la seva participació en l¿ Agrupació Teatral "Art Modern" i l¿ Omnium Cultural.
A partir de 1924, van començar les seves aportacions a publicacions tan importants com ¿L'Autonomista¿ o ¿El Poble de Salt".
Participà en la Guerra Civil al llarg de dos anys.
Va tenir contactes amb els artistes de la seva època, destaca la seva amistat amb Salvador Dalí.
[Esther Fabrellas]
(Octubre 2008)
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia on line de Pau Masó.
Maspons Labrós, Maria del Pilar
04/12/1841 - 31/01/1907
(Barcelona, 1841 -1907)
Més coneguda per Maria de Bell-lloch. Poeta, folklorista i novel·lista. Inicia la trajectòria literària el 1865 quan publica a Lo Gay Saber i Calendari Català, dirigides pel seu cunyat, F.P Briz. Amb Dolors Montserdà, Maria Josepa Massanés, Agnès Armengol i Victòria Peña forma part del grup d'escriptores vuitcentistes que participen en diversos certàmens dels Jocs Florals. Escriu poesia i sent una forta atracció folklore català. L'afany per conèixer noves llegendes la porta a recórrer tot el territori català, el País Valencià i les Illes Balears. És autora d'una única novel·la "Vigatans i botiflers", obra històrica que gaudeix de ressò en el seu moment. Figura destacada dins la Renaixença, actualment ha caigut gairebé en l'oblit.
[Anna Guix]
BELL-LLOC, Maria de. "Vigatans i botiflers". Ed. a cura de Carme Vilà, Barcelona: Barcanova, 1992.
http://ddd.uab.es/pub/quaderns/11385790n13p67.pdf#search=%22maria%20de%20bell-lloch%22
(setembre 2006)
Textos
El Baix Empordà
Massanés Dalmau, Maria Josepa
(Barcelona 1811 - 1887)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Massó Torrents, Jaume
Escriptor, erudit i editor va ser una de les figures més importants de la cultura catalana del XIX i el XX. Com a escriptor hem de destacar tres llibres: el recull de poemes titulat Llibre del cor (1888) on segueix les directrius romàntiques, la novel·la "Desil·lusió" (1904) relat que segueix els preceptes del naturalisme francès i "La fada" (1897), musicada per Enric Morera, obra que va significar el primer intent de construir una tradició operística en llengua catalana dins els cànons del modernisme català. Com a editor va fundar, juntament amb Joaquim Casas i Carbó la revista L'Avenç i l'editorial que porta el mateix nom. Com a personatge públic va cofundar al 1891 el Centre Excursionista de Catalunya i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. També va editar diversos llibres relacionats amb la literatura catalana.
(setembre 2006)
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
El Ripollès
La Garrotxa
El Baix Empordà
Enllaços
L'autor a l'"Enciclopèdia Catalana".
Jaume Massó a la "Viquipèdia".
Massó Ventós, Josep
(Barcelona, 1891-1931)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Baix Empordà
Enllaços
Mateo , Lope
Textos
La Selva
El Gironès
Matheu Fornells, Francesc
(Barcelona 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 1938)
Intel·lectual.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
El Gironès
Enllaços
Francesc Matheu a l'"Enciclopèdia Catalana".
Matheu a la "Viquipèdia".
Maugham , William Somerset
25/01/1874 - 16/12/1965
(París, 1874 - Niza, 1965)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Biografia de l'autor en anglès.
L'autor a la "Wikipedia".
Maurici , Jaume
(Figueres, 1898)
Textos
L'Alt Empordà
Enllaços
Jaume Maurici a l'Enciclopèdia Catalana.
Mayer Olivé, Marc
(Barcelona, 1947)
Historiador.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Mendoza Vives, María
19/12/1821
(Ardales, 1821 - Barcelona, 1894)
Escriptora.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
Enllaços
Mercader Sunyer, Joan
16/03/1932
SEMPRE SILENCI
«Trenca el silenci
i la bellesa lliscarà
com una anguila
per la baixada del torrent.
Solament en silenci
podràs fruir la plenitud
indefinible de la poesia.
I només en silenci,
retrobaràs el vell motiu
de reviure la vida.»
"Paraules"
Joan Mercader i Sunyer és natural d'Olot (La Garrotxa) on va néixer el 16 de març de 1932. Passa infantesa i adolescència a la seva comarca natal, però el 1957 -després de casar-se amb Núria Mas- comença un periple de gairebé 40 anys allunyat de la seva terra. Primer s'instal·la a Figueres i l'any 1966 a Barcelona.
En la seva joventut ja escriu els primers versos a redós d'un grup d'amics (i a Figueres participarà en diverses activitats literàries i culturals; alguns dels seus primers poemes apareixeran publicats a "Antologia poètica" (Rumbo, 1957) i a la revista "Tramuntana" de Lloret de Mar. Malgrat tot, però, durant l'etapa barcelonina (1966-1997) les seves obligacions laborals li impediran dedicar-se a la poesia i, de fet, no serà fins als anys '90 quan començarà decididament la seva activitat literària, coincidint amb tres fets: l'entrada al grup «Poesia Viva» a la Cova del Drac (1991), el premi Miquel Martí i Pol de poesia amb "L'hora de plegar" (1992) i el retorn a la Garrotxa just després de retirar-se (1997). Des de llavors ha estat vinculat constantment al món poètic. És autor de 13 llibres de poesia i dos de narrativa breu molts dels quals han obtingut algun guardó. El "Grandalla" de poesia (1998) en la XXI Nit Literària Andorrana per l'obra "Àlbum"; el premi de poesia Òmnium Cultural de Granollers (1992) amb "Paraules"; el Premi Goleta i Bergantí de l'Ajuntament del Masnou (1993) amb "Quadern sense paranys", entre molts altres. Mercader també forma part del Seminari d'Investigació Poètica i dels Amics de les Lletres Garrotxines a més de participar en nombrosos recitals poètics.
Els seus són uns versos plens de records i de nostàlgia però replens de modernitat, amb la mirada fixa cap a la fita final del seu camí; dedicats també a les petites coses quotidianes i a la seva estimada Garrotxa. Una Garrotxa que l'inspirarà especialment després del retorn a Olot. A la primera part d'"Àlbum" titulada «Aquells dies Vermells» (1999) i a "L'àmbit de la memòria" (2001) es mostra el retrobament del poeta amb un passat -la terra, els amics, els records i amb ell mateix- que no ha pogut aturar el pas del temps. I sense moure'ns d'aquesta comarca, "La llum de les pedres" (2002) és un recorregut pels paisatges de l'Alta Garrotxa amb acompanyament dels dibuixos de Nicolau Gironès i de les fotografies d'Isidre Charles.
Sorprèn especialment la seva obra de narrativa breu banyada d'ironia i que porta per títol "Relats insolvents" (1997) però també "El triomf de la memòria" (2002) una edició a cura de Jaume Bosquet on el filòleg fa una selecció dels versos més significatius de l'obra publicada de Mercader a més d'incorporar-n'hi d'inèdits.
L'any 2001 el poeta va rebre un merescut reconeixement de la ciutat que el va veure néixer en el marc dels Premis Ciutat dOlot.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
MERCADER I SUNYER, Joan. "El triomf del record", a cura de Jaume Bosquet. Barcelona: Viena, 2002.
MERCADER I SUNYER, Joan. "La llum de les pedres". Olot: Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa, 2002.
MERCADER I SUNYER, Joan. "L'àmbit de la memòria". Olot: Fundació Pere Simon, 2001.
MERCADER I SUNYER, Joan. "La pluja sobre els volcans. Olot, estampes d¿una dècada (1940-1950)". Olot: Fundació Pere Simon, 2000.
MERCADER I SUNYER, Joan. "L'hora de plegar". Sabadell: Ausa, 1993.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Paraules". Granollers: Editorial Granollers, 1994.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Poemes d'amor i de mar". Granollers: Editorial Granollers, 1998.
MERCADER I SUNYER, Joan. "Quadern sense paranys". 1994
(juliol 2006)
Textos
La Garrotxa
Mesquida Amengual, Biel
(Castelló de la Plana, 1947)
Biòleg, periodista i escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
Enllaços
Web de l'autor de www.escriptors.cat.
Biel Mesquida a Lletra.
Mestre , Jesús
Textos
La Selva
Mestres Oños, Apel·les
28/10/1854
(Barcelona, 1854 - 1936)
Escriptor, dibuixant i músic.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Millàs-Raurell , Josep
(Barcelona 1896 -1971)
Escriptor i traductor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Garrotxa
Enllaços
Mínguez Delfís, Joan
- 08/07/1960
(Balde, 1900 - Barcelona, 1960)
Escriptor, poeta i director comercial d'una coneguda empresa barcelonina. Arriba a Figueres amb 4 anys, estudia al seminari de Girona i als 19 es trasllada a Barcelona. Entre els 18 i els 33 anys és premiat en alguns dels certàmens literaris i Jocs Florals on es presenta, però la guerra civil li estronca la carrera. Després de l'exili i durant la dictadura fa l'opció de no escriure en castellà amb la qual cosa deixa la creació literària. Vinculat a l'Ateneu Barcelonès una llarga temporada, col·labora en revistes com Mirador i Rosa dels vents així com en d'altres publicacions de Girona i Barcelona. Escriu "Primícies", la seva primera obra poètica, contes com "Magda la generosa" (1931), tradueix Daudet i Boutet i les elegies de Tibul i Properci per a la col·lecció Bernat Metge. És dramaturg i autor d'una única novel·la, "Dies verges" (1929) que té com a protagonista ambiental la ciutat de Girona. Malgrat ser homenatjat en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, és un dels autors caiguts en l'oblit.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
GUIXERAS I OLIVET, David. "Joan Mínguez, escriptor retrobat", dins Revista de Girona, 156 (1993).
(agost 2006)
Textos
El Gironès
L'Alt Empordà
Ministral Masià, Jaume
(Girona, 1914 - Barcelona, 1982)
Escriptor i pedagog català.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
L'Alt Empordà
Enllaços
Ministral a la "Viquipèdia".
Jaume Ministral a l'Enciclopèdia Catalana.
Miquel Macaya, Josep
Textos
La Selva
Miralles Solà, Carles
25/05/1944
(Barcelona, 1944)
Filòleg i poeta.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Baix Empordà
Enllaços
Miralles a "Qui és qui".
Fitxa de Carles Miralles a l'IEC.
Mistral , Frederic
08/09/1930 - 25/03/1914
(Malhana, França 1830 - 1914 )
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Baix Empordà
Enllaços
Molas Grau, Josep Oriol
27/03/1968
(Vic, 1968)
Editor.
Textos
El Ripollès
Molero Lloret, Natàlia
02/12/1959
(Girona, 1959)
Escriptora.
Textos
El Gironès
Moli Serra, Domènec
19/10/1933
(Figueres, 1933)
Impressor.
[Vegeu enllaços]
Textos
L'Alt Empordà
La Garrotxa
Enllaços
Monserdà Vidal, Dolors
(Barcelona, 1845-1919)
Escriptora.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Selva
Enllaços
Montsaltvatge Fossas, Francesc
28/08/1856 - 30/06/1917
(Girona, 1856 - 1917)
Historiador.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Ripollès
Enllaços
Breu biografia de Francesc Montsalvatje.
Montsalvatge Bassols, Xavier
11/03/1912 - 07/05/2002
(Girona, 1912 - Barcelona, 2002)
Músic.
[Vegeu enllaços]
Textos
El Gironès
El Baix Empordà
Enllaços
Web dedicada a aquest personatge.
Web de la fundació Montsalvatge.
X. Montsalvatge al web de l'Enciclopèdia Catalana.
Xavier Motsalvatge a la "Viquipèdia".
Morató Grau, Josep
(Girona 1875 - Barcelona 1918)
Periodista i dramaturg.
Textos
El Gironès
El Ripollès
Morer Lacot, Josep
Textos
El Ripollès
Muntada , Lluís
Textos
La Selva
El Gironès
Munteis Bracons, Josep
(Olot, 1898-1969),
Poeta, articulista i gran activador cultural de la seva ciutat natal, aquest intel·lectual el podem emmarcar dins del Noucentisme, tot i aquesta etiqueta mai va deixar de provar noves tècniques poètiques més enllà dels canons d'aquest moviment. Va participar en nombroses conferències, va exercir de crític d'art i va formar part de diverses associacions com ara el Casino d'Olot o la pinacoteca "Sala Vayreda".
De la seva tasca com a periodista destaquen els seus escrits a "El Deber", "La Tradició Catalana" i "La Garrotxa" entre d'altres. També va dirigir les publicacions "Arriba España" i "Pyrene".
Com a poeta va publicar "A la vora del camí" (1926), on hi trobem un dibuix de Francesc Vayreda i una vinyeta de Martí Casadevall i "La quietud del pendís" l'any 1926.
També va ser regidor per Acció Catalana.
[Esther Fabrellas]
(Febrer 2008)
Referències Bibliogràfiques:
GEIS, C. "Los encontré en el camino: Josep Munteis". Girona: "Revista de Girona", 170, 1970. (Pàg. 56 - 57)
Textos
La Garrotxa
Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007