


(Figueres, 1902 - 1968)
Escriptor i poeta. Doctor en llengües clàssiques, amb un gran domini de l'idioma, va interpretar, amb lirisme i ironia, els principals trets anímics de l'Empordà en els seus llibres poètics. "Les bruixes de Llers" i "Balada del sabater d'Ordis", i es va fer popular sobretot pels seus cruels epigrames. Biògraf amb "Climent" i dramaturg amb "La dama d'Aragó", va deixar inèdit el "Poema del Cap de Creus", publicat pòstumament.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
[Vegeu enllaços]
Carles Fages de Climent a la Viquipèdia.
Carles Fages de Climent a enciclopedia.cat
Pàgina web dedicada a l'escriptor.


(Anglès, 1935)
Sacerdot i poeta. Després d'estudiar al seminari de Girona es va incardinar a l'arquebisbat de Barcelona i és rector de Palautordera. Ha publicat quatre llibres de poemes. Els dos primers, "L'arbre i el vent" i "Topants de l'enyor", ressegueixen diversos indrets imonuments de Catalunya. Els dos darrers són dedicats íntegrament a Girona: "L'alba i el mur", premi de la revista «Foc Nou», glossa els racons de la ciutat vella i "No tot encar ho és tot" és un enfilall de sonets sobre la catedral i el Tapís de la Creació.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]


(Banyoles, 1932 - 2003)
Enginyer tèxtil, escriptor i articulista. Malgrat que des de ben jove ja conrea la seva principal vocació, la literatura, mai podrà dedicar-s'hi de forma exclusiva. Primer es llicencia en enginyeria tèxtil (1957) i tot just un any després comença a publicar a la revista banyolina "Horizontes", avui "Revista de Banyoles" i, obligat per les circumstàncies històriques, hi escriu en llengua castellana. Durant aquesta època es va forjant com a escriptor mentre aprèn la llengua catalana escrita. El volum "Banyoles vora el llac" (1966), serà la seva carta de presentació, premiada amb el Maspons i Camarasa de monografies locals (1965).
Després de deixar Banyoles per instal·lar-se a Lliçà d'Amunt, població on viurà i exercirà d'enginyer durant més de 30 anys, publica "El clar país" (1969). Farriol es converteix en un agent important en el si del poble: promou campanyes de defensa per evitar la invasió urbana i industrial, i a inicis dels '70 es converteix en un dels impulsors de la Colla del Pa amb Tomàquet, entitat organitzadora de xerrades fetes per personatges públics i contextualitzades en el marc d'un sopar de pa amb tomàquet. Les activitats de la colla culminen amb la reivindicativa "Volta en carro pels Països Catalans" de 1978 i amb la publicació del llibre del mateix títol dos anys després.
Bona part de la seva obra i de les seves accions estan encaminades a reflectir una visió particular de Catalunya, de Banyoles i de la comarca del Pla de l'Estany, així com de la Vall del Tenes...; a defensar amb fermesa els Països Catalans i les nacions sense estat però des d'una posició crítica, analítica, amarada de fina ironia i amb un estil planer i assequible. Alguns títols ja citats són prou explícits: "Banyoles vora el llac", "El clar país" o la finalista del premi Pere Quart d'humor i sàtira "Versus. Cròniques, crítiques, sàtires" (1989).
També són títols seus la novel·la "Batenvic" (1990), les obres de narrativa "Diccionari de butxacó" (1973) i "Rapsòdia en si fa no fa" (1987), els reculls de poesia "Novenari" (1988) i "Versus" (1989), l'estudi de la vida i obra de Joan de Palau "Joan de Palau: vida i obra" (2001) i els textos autobiogràfics com "Quadern d'Estiu" (2003) o "Una vegada era jo. Memòries d'un nen per a gent gran" (2003). S'han representat obres teatrals escrites per ell com "Botiflers i ceballuts" i "Rapsòdies en blau 1 i 2".
Va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, tant de premsa escrita, ràdio com televisió. Va escriure, per exemple, els guions pel programa de televisió "Què vol veure?" (presentat per Pere Tàpies el 1988 a TVE Cat), publicava una columna setmanal al "Presència", escrivia a "El Correo Catalán", "Avui", "Ronçana", "Revista de Banyoles", "El Punt" i apareixia a Ràdio Banyoles, entre altres.
Durant gairebé deu anys (1987-1995) va ser president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).
L'any 2002 va estar replet de reconeixements: rebé la 1a Flama de la Llengua per part de la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l'Estany, el CIEMEN li atorga el guardó nacional per la defensa dels drets del poble català i la Generalitat li lliurà el premi Serra i Moret 2002.
Va morir a Banyoles a l'edat de 71 anys com a conseqüència d'una llarga malaltia. L'any 2004 Banyoles li atorgà la Medalla d'Or de la Ciutat i, de l'altra, s'edità "Rapsòdia d'un país", recull de textos dispersos de Farriol, síntesi i excel·lent tast de la seva obra.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
FARRIOL, JAUME. "Banyoles vora el llac". Barcelona: ed. Selecta, 1966.
PLANAS, Xevi. "Jaume Farriol, l¿escriptor vora l¿estany", dins "Revista de Girona", núm.169, any 1995.
XARGAY, Xavier. "Jaume Farriol i la flama de la llengua", dins "Revista de Girona", núm.217, any 2003.
(juliol 2008)
[Vegeu enllaços]


(Girona, 1948)
Periodista, escriptor i polític. Llicenciat en Ciències de la Informació ha exercit el periodisme en diversos mitjans de comunicació: "Presència", "El Correo Catalán", "El Diario de Barcelona", "El Periódico" (1980-1983) fins que el 1986 passa a formar part del Consell Editorial del Punt Diari on encara col·labora. Obté el Mosca Grossa de periodisme (1990).
Es dóna a conèixer com a escriptor coincidint amb la segona edició d'entrega dels Just M. Casero de Narrativa Curta (1982) amb "Heu vist en Tana". El 1989, obté el Marià Vayreda de Narrativa dels Premis Ciutat d'Olot amb "El secret de l'arxiu" (1990), escrita amb Josep Maria Fonalleras sota el pseudònim de Josep M. Llenàs. Fañanàs se serveix de la narrativa breu o la novel·la i troba en el misteri i el joc detectivesc l'ham per enganxar el lector. En són un exemple "A tant la peça" (1988), "L'any de la Serp" (1990), o "El secret del Cardenal" (2005).
[Anna Guix]
(agost 2006)
[Vegeu enllaços]
L'autor al web de Joan Ducros.
Biografia i obra de l'escriptor gironí Miquel Fañanàs
Accés al blog de l'escriptor Miquel Fañanàs


(Barcelona, 1949)
Periodista.
[Vegeu enllaços]
Dades biogràfiques i bibliogràfiques de Xavier Febrés al Qui és qui


(Sant Esteve de Bas, 1892 - Sant Feliu de Guíxols, 1924)
Sacerdot i poeta. Va estudiar al seminari de Girona i va ser vicari de Celrà, Batet, Caldes de Malavella i Sant Feliu de Guíxols. Imitador dels clàssics, sobretot de Virgili, i extraordinàriament prolífic, va guanyar nombrosos premis. Autor de l'obra "Gemmes", és conegut sobretot pel llibre pòstum "Èglogues i altres poemes", prologat per Joquim Ruyra.


(Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972)
Escriptor i lingüista.
[Vegeu enllaços]
Web de Ferrater de l'AELC.
Gabriel Ferrater a l'espai de literatura de Lletra.
Biografia i poemes de Gabriel Ferrater al Mag Poesia
L'escriptor Gabriel Ferrater a enciclopedia.cat
Ferrater al Corpus literari


(Barcelona, 1957)
Des del 1982 resideix a Bellver de Cerdanya. Professor de primària, de català per a adults i tècnic en normalització lingüística, actualment és el responsable del Servei Català de la Cerdany, al Consell Comarcal, ens que forma part del CPNL. Ha escrit diverses narracions curtes, dues de les quals obtingueren el Premi Carlit en els Jocs Florals de Cerdanya 1989 i 1990. En poesia ha guanyat la Flor Natural en aquests mateixos jocs l'any 1900 i el Primer Premi en els Jocs Florals de l'Alt Berguedà 1991 i 1992. Ha col·laborat amb diversos articles en la premsa comarcal i ha realitzat, a més, treballs d'investigació, un dels quals rebé el Premi Rufaca 1991.
[Biografia extreta de: PERE CERDÀ, Jordi. "Quatre poetes de Cerdanya", Ajuntament de Bolvir, 1993.]
[Vegeu enllaços]
Informació sobre Manel Figuera Abadal al web Qui és qui
Manel Figuera a la Viquipèdia
Manel Figuera a l'AELC.


(Sils, 1962)
És llicenciat en Filologia clàssica (UAB, 1986) i doctorant en Filologia catalana a la UdG. Professor agregat de secundària en excedència, des del 1996 és professor dels Estudis d'Humanitats i de Llengües i cultures de la UOC, on coordina la titulació de Filologia catalana des del 2004-2005. Treballa en literatura llatina humanística i ha publicat articles sobre temes de tradició clàssica en la literatura catalana del XIX i XX. Ha dut a terme edicions de textos de diverses èpoques i coordina habitualment edicions col·lectives i publicacions diverses. També s'ha ocupat d'aspectes vinculats al paisatge, la literatura i el territori, singularment va col·laborar en l' "Atles literari de les terres de Girona" en què es va fer càrrec dels capítols dedicats a la comarca de la Selva. És president del Centre d'Estudis Selvatans i patró de l'Institut Ramon Muntaner en representació de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.
[Biografia elaborada per l'autor]
[Vegeu enllaços]
Formació i bibliografia completa de Narcís Figueras


(Barcelona, 1894-1987)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Foix a enciclopedia.cat
Biografia, articles i links d'interès
J.V. Foix a Retalls, programa de TVC
J. V. Foix al web literari de Lletra.
Web de la Fundació J. V. Foix
Alguns poemes de J.V. Foix
Foix a l'AELC.


(Barcelona, 1880 - 1950)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Folch i Torres a la Wiquipèdia
Fundació Folch i Torres
Semblança biogràfica. Conferència pronunciada per Francesc Fontbona el 22 de març de 1999
Folch i Torres a l'AELC.


(Girona, 1959)
Tot i que ja feia un cert temps que col·laborava en alguns mitjans amb articles esporàdics no va ser fins al 1985 que es va publicar el meu primer llibre, un recull de narracions que, a més a més, oferia al lector un petit còmic basat en un dels textos del llibre. "El Rei del mambo" (Edicions del Pèl, Salt, 1985) contenia un relat amb el mateix títol del volum que va guanyar la tercera edició del Premi Just M. Casero (1983), i, entre d'altres, també el que va obtenir el Premi Ciutat d¿Olot (1984): "La faç del paradís", basat en dístics de Josep Carner que eren el detonant de cada una de les històries d'una narració de format epistolar.
El mateix 1985 vaig començar a treballar de manera constant en el diari El Punt, amb una columna d'opinió que, sota l'epígraf "Un sofà a la riba", encara es manté en l'actualitat, tot i que a través d'etapes de diversa periodicitat. Un primer recull de les col·laboracions amb El Punt es van reunir en el llibre del mateix títol que la columna, "Un sofà a la riba", editat el 1987 per Edicions periòdiques de les comarques gironines.
Va ser també l'any 1985 que vaig rebre un encàrrec de l'Ajuntament de Girona per redactar una història de l'activitat teatral a la ciutat des de la creació del Teatre Municipal. Jo, que no sóc historiador, hi vaig accedir perquè tenia una relació directe amb grups de teatre, i perquè aleshores escrivia crítiques teatrals i treballava a l'arxiu de la ciutat. En va sortir "Història del Teatre Municipal de Girona, 1769-1985", en col·laboració amb arquitectes i altres crítics.
A partir d'una trobada ocasional amb Xavier Folch, amb qui a través d'uns amics vaig establir una excel·lent amistat, i esperonat per ell i per aquells mateixos amics, publico a Empúries, l'any 1988, el primer llibre amb una distribució normal a tot el país. Es tracta de "Botxenski i companyia". Del llibre hi ha una traducció a l'espanyol (Empúries / Paidós: Narrativas de hoy, 1989) i també una edició de butxaca, en la mateixa editorial, l'any 2001. "Botxenski i companyia" representa un pas important, perquè rep unes crítiques excel·lents i és valorat de manera especial tant pels especialistes del país com per compiladors estrangers, que inclouen alguns dels relats del volum en antologies alemanyes sobre narrativa espanyola contemporània ("Termodinàmica" a "11 nicht ganz sittsame Geschichten ans Spanien", Spektrum, 1993. Berlin) o sobre escriptors catalans ("Immer Still" a "Di spezialitat des hauses. Neue Katalanische literatur", Berbael Turmbau, 1998. Berlin). "Botxenski i companyia" també arriba al teatre, en una adaptació d'un grup d'aficionats i formant part del muntatge "Degustació", amb dramatúrgia meva, que el Talleret de Salt presenta en gira per Catalunya i l'estat espanyol.
"Botxenski i companyia" és un recull d'històries, amb tons humorístics, mirades iròniques sobre la realitat, en les quals un personatge determinat, Botxenski, sempre hi és present, a vegades com a protagonista principal, molt sovint com a secundari o com simple acotació.
El 1988, una iniciativa del diari El Punt, "La Novel.la al Punt", permet la publicació d'un petit relat, "23", que es regala als lectors amb un format de fullet solt.
Amb "Avaria", (Ed. Empúries, col·lecció Narrativa, 1990), sense abandonar un registre similar al de "Botxenski i companyia", intento un avançament formal. També són històries diverses, però amb un punt d¿unió més sòlid: són les evocacions d'un escriptor a qui se li ha espatllat la màquina d'escriure al llarg del temps que l'operari necessita per arreglar "l'avaria". Un dels fragments d' "Avaria" s'inclou en l'antologia de contes catalans que la revista Lateral publica el 2001 amb el títol de "Mar y montaña".
El mateix any 90, per iniciativa d'Editorial Empúries, tinc l'oportunitat de participar en la traducció d'un llibre que per a mi és decisiu (com a lector i en les primeres passes d'escriptor). Es tracta de "The Catcher in the Ray", de J.D. Salinger. La nova traducció és obra d'Ernest Riera, amb la meva col·laboració, atesos els evidents senyals de proximitat entre "El vigilant en el camp de sègol", que és així com la titulem, i els meus primers relats.
"Interior de balena", l'any 1991, és un nou recull d'articles a la premsa, ara editat per Empúries, amb col·laboracions fetes al Punt, però també a revistes i a diaris de Barcelona.
Al llarg de tots aquests anys, he intensificat aquest tipus de treball periodístic. A la premsa escrita, a revistes culturals, a d'altres mitjans de comunicació, com la ràdio, etc. Entre els més destacats, he participat a l'Avui (crítica literària i relats curts), al Diari de Barcelona (cròniques), a El Periódico (articles d'opinió, cròniques, reportatges), a El País (crítica literària, reportatges), a El Observador, La Vanguardia (articles d'opinió), a Catalunya Ràdio i RAC 1, a revistes com El Temps, 1991, L'home invisible, etc.
En l'actualitat sóc també columnista de El Periódico (articles d'opinió i reportatges).
Després d'un període d'inactivitat, bé que amb presència continuada a mitjans de comunicació i amb esporàdiques aportacions a la literatura infantil i juvenil ("La senyoreta Dàrlings" (Ed. Empúries, 1994) / "El mag del frac" (Ed. Cruïlla, 1996), publico dues novel·les. La primera va obtenir el Premi Ciutat de Palma de 1997 i es va publicar a Edicions 62 el 1998. Amb el títol de "La millor guerra del món" es basa en l'estructura narrativa de l'Eneida i explica la història de dos personatges (A.N. i una vella a qui el jove acompanya a través d'un país en guerra) i de tots aquells escenaris i situacions que viuen al llarg del seu viatge.
L'any 2001 (Ed. Empúries), es va publicar "August i Gustau", Premi Octavi Pellissa de l'any 2000. Amb una estructura de puzle, el personatge principal, sense nom, explica en primera persona els motius que el van dur al suïcidi i el contracte que va signar amb dos sicaris, una mena de pallassos, perquè l'ajudessin en els seus objectius.
Darreres publicacions:
2003:
"Llarga Vista" (Ed. Empúries), recull de l'obra narrativa.
"Itinerari recomanat" (Ara llibres), recull d'articles.
"Els tràfecs d'en Tòfol, el pèsol, i de la faveta Lilós" (Ed. Cruïlla).
"Gertrudis i els dies" (Ed. Cruïlla).
"Attendez-moi" (plaquette editada per Llibreria 22 i Ajuntament Girona).
2005:
"Sis homes" (Ed. Empúries), narrativa.
"Demà anirem al camp, Joan" (Ed. Cruïlla), infantil.
"La foto d'en Marçal" (Ed. Cruïlla), infantil.
"El diari de la Laia" (Ed. Cruïlla), infantil.
"La final d'en Gorka" (Ed. Cruïlla), infantil.
2007:
"La samarreta de la Fatimetu" (Ed. Cruïlla), infantil.
"Els somnis de l'Uri" (Ed. Cruïlla), infantil.
"Un any de divorciat" (Ara llilbres), narrativa.
[Biografia elaborada per l'autor]
(Agost 2008)
[Vegeu enllaços]
Entrevista amb Josep M. Fonalleras de la sèrie "La paraula viva", de l'exposició "Cultura catalana, singular i universal", que es va veure l'octubre del 2007 dins la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt.
Web de l'autor a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


(Campdevànol)


Maria Rosa Font i Massot va néixer a Sant Pere Pescador l'any 1957. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Tot i la seva residència a la capital gironina, Rosa Font no ha abandonat el seu vincle amb l'Empordà: no en va fou membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà i ara és sòcia de l'IAEDEN (Institut Alt Empordanès de Defensa de la Natura). També va basar la seva novel¿·a L'ànima del freixe en un quadern personal del seu besavi, recuperant així la memòria històrica de la seva família i de la comarca.
Al llarg de la seva carrera com a escriptora no només ha conreat la poesia, gènere que li va permetre guanyar el premi Vila de Martorell de l'any 2000 amb Aigua Llunyana i el Premi de Poesia Festa d'Elx, de 2004, amb La llum primera, sinó també la novel·la per adults i la novel·la juvenil. En la seva trajectòria destaquem les seves col·laboracions a la Revista de Girona on Rosa Font ens ofereix unes descripcions, de temes molt variats, utilitzant la veu personal i íntima dels seus poemes.
Rosa Font també destaca per la seva activa vida cultural. La poetessa recita els seus poemes i col·labora, entre d'altres institucions, amb L'Aula d'Humanitats de Girona. També ha estat ponent en algunes jornades d'història de la literatura. Destaca la seva intervenció a les Primeres Jornades d'Estudi sobre la vida i obra de Víctor Català organitzades per l'Ajuntament de l'Escala amb la ponència "Un film (3.000 metres)": la resposta de Víctor Català als models noucentistes.
El nom de Rosa Font no el podem deslligar del de Maria Àngels Anglada ja que aquesta va ser la seva professora i li va prologar el poemari Quadern d'Erinna de Telos.
[Esther Fabrellas]
(Juliol 2006)


Josep Fontbernat al web enciclopedia.cat
Breu biografia de Josep Fontbernat a la Wiquipèdia


(Barcelona, 1968)
Poeta i professor.
[Vegeu enllaços]
Manuel Forcano al Corpus literari
Manel Forcano al Qui és qui
Manuel Forcano a Lletra.
Web de l'escriptor a l'AELC.


(Tremp, ?)
Professor.
[Vegeu enllaços]
Informació sobre Antoni Fortuny
Premis i publicacions de l'autor al Qui és qui


(el Soler, Rosselló, 1890 - Perpinyà, 1972)
Oficial d'artilleria.
[Vegeu enllaços]
Breu biografia d'Emili Foxonet a enciclopèdia.cat


(Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922)
Polític.
[Vegeu enllaços]
Breu biografia de Manuel Fraga


(Barcelona, 1855 - 1930)
Poeta i assagista.
[Vegeu enllaços]
Breu biografia del poeta i assagista Josep Franquesa Gomis


(Cassà de la Selva, 1964)
Periodista i poeta, ha estat delegat a Girona de Catalunya Ràdio i col·lobarador del «Diari de Girona», i ha participat en altres projectes de comunicació escrita o audiovisual. És col·laborador habitual del diari «El Punt». Finalista del premi poesia Miquel de Palol, va obtenir el Ribas i Carreras, del premi Recull de Blanes, amb l'obra "L'epifania de les cisternes". Posteriorment ha obtingut el premi Aula de Poesia de Barcelona amb el llibre "La confederació de les ànimes".


(Lloret de Mar, 1910 - 1999)
Escriptor i historiador. Estretament vinculat al seu Lloret natal es pot considerar un dels més grans coneixedors i divulgadors de la història de la seva població, i un dels primers, si no el primer, a interessar-se, investigar i escriure sobre la marina lloretenca i les relacions comercials d'aquesta amb ultramar.
Els primers contactes de Fàbregas amb la cultura, l'escriptura i la intel·lectualitat, però, no els va tenir a Lloret, sinó a Blanes, i quan tot just era un nen. Corria l'any 1920 i el seu mestre, mossèn Torrent, escrivia notícies per a la recent creada revista "Recull"; Esteve, l'ajudava. En els desplaçaments que va fer a Blanes durant els anys '20, que també li serviren per intentar curar la poliomelitis que des de molt petit li afectava la cama esquerra, va fer un seguit de coneixences i relacions: els germans Roig i Raventós, el dibuixant Junceda, Ruyra... entre d'altres.
Va ser durant la dècada de 1930 quan va prendre part activa en la vida cultural de Lloret. El trobem vinculat a l'Sport Club, al Casino Lloretenc, al grup teatral La Talia Lloretenca i al col·lectiu "Sempre endavant" de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L'interès per la història local també aflora en aquests moments com bé demostren els articles publicats a la premsa barcelonina, les narracions premiades en els Jocs Florals de Barcelona o la primera col·laboració històrica publicada al Programa de la Festa Major (1930).
Acabada la Guerra Civil, Fàbregas entre a treballar a l'ajuntament com a funcionari de l'administració pública (1939-1980). Entretant, continua estudiant la història local i comarcal i comença a publicar: "Lloret de mar: la història marinera, el turisme, l'esperit" (1959), al qual seguiran "Dos segles de marina catalana: històries de gent de mar" (1961), "Paisaje y color en Lloret de Mar" (1967) o "Vint anys de turisme a la Costa Brava, 1950-1970: cara i creu d'una època divertida" (1970). A banda dels llibres descriptius i històrics, Esteve Fàbregas també s'interessa per les peculiaritats de la parla marinera escrivint "Diccionari de veus populars i marineres recollides del parlar vivent" (1985) o, juntament amb la seva esposa, "La Cultura tradicional i el parlar de Lloret de Mar" (1989).
Conrearà prosa, poesia i narrativa breu. "Boira il·luminada: proses diverses" (1980), "Un ciri a la processó: proses diverses" (1985), "Senyora i pastora: proses diverses" (1949-1981) (1981); "Primera volada: poesies 1975-1978" (1979); "La sardana d'en Feliu: (conte de pescadors)" (1974), amb dibuixos de Lola Anglada, "La Serp es mossega la cua: contes per a grans" (1978) amb dibuixos de Cesc.
De la profunda amistat amb el pintor Togores en naixeran dos llibres: una minuciosa biografia escrita per Fàbregas i publicada l'any de la mort del pintor "Josep de Togores: l'home, l'obra, l'època (1893-1970)" (1970) i un llibre de converses "Monòlegs amb Esteve Fàbregas i Barri i altres escrits" (1989), una sèrie d'apunts trobats entre els papers del pintor, després de morir.
No podem oblidar-nos, tampoc, de l'Esteve Fàbregas divulgador de la sardana (llegeix la lliçó magistral de la sardana el 1972 i publica l¿opuscle "La Sardana, dansa catalana: missatge de Pau i de Germanor") com tampoc del defensor del ballet català ("El ballet clàssic català: per a una major presència de Catalunya en el món", 1984). En aquest darrer aspecte, destaca la publicació de diversos llibrets de dansa: "Hija del sol" (1988), "En Garet a l'enramada" sobre el text del mateix títol de J. Ruyra (1990) i representat el 2003; i l'opereta "La Bella Dolores" (1999) escrita juntament amb Joan B. Bernat i Sarró.
També ha escrit nombrosos prefacis, ha col·laborat en revistes com "Recull" de Blanes, en diaris com "El noticiero universal", "Los Sitios", "Destino", "La Vanguardia", "Tramuntana¿
El 1996, tres anys abans de morir, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi per la defensa de la cultura catalana.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
DOMÈNECH MONER, Joan. "Esteve Fàbregas Barri, en el record", dins "Centre d'Estudis Selvatans (Quaderns de la Selva)", Vol.11, 1999
GARCIA PUJADES, Xavier. "Esteve Fàbregas i Barri, més de vuitanta anys de vida i de seixanta de literatura", dins "Serra d¿Or", núm. 391-292, juliol-agost de 1992
(agost 2008)
L'autor al Qui és qui
Esteve Fàbregas a enciclopedia.cat
Esteve Fàbregas Barri a la Wiquipèdia


(Campdevànol, 1953)
Vaig nèixer a Campdevànol el desembre de 1953. Vaig treballar en el món de l'ensenyança durant uns quinze anys, però per problemes de salut vaig haver de deixar la professió. Des d'aleshores m'he dedicat al món creatiu: pintura i literatura.
He publicat dos llibres: "Els meus colors", l'abril de 2002 i "Pensaments d'un gos gormand", l'abril de 2006, tos dos editats per l'Editorial Emboscall. També col·laboro periòdicament a la revista del poble "Paraules i Fets".
[Biografia elaborada per l'autora]

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007