BA

DC

FE

HG

JI

LK

NM

PO

RQ

TS

VU

XW

ZY

inici | comarca autors

Baborés Homs, Josep

Badia Casañas, Joan

Badia Gabarró, Alfred

Bahí Regincós, Enric

Balaguer Cirera, Víctor

Balaguer Mestres, Enric

Ballester , Rafael

Banchs , Josep

Bañeras Goday, Santiago

Barahona Canela, Josep

Barceló Bou, Lluís

Barceló Coll, Joan

Barceló Matas, Josep

Barceló Miquel, Bartomeu

Barga , Corpus

Barnadas Mestres, Josep Maria

Baro , Jean

Baroja Nessi, Pío

Barral Agesta, Carlos

Barril Cuixart, Joan

Barris Ruset, Josep M.

Bartina Gassiot, Sebastià

Bartomeu Barceló, Mn.

Bassa Rocas, Maria Gràcia

Bassegoda Amigó, Bonaventura

Bassegoda , Ramon E.

Bassets , Lluís

Bassols , Ramon

Basté , Joan

Batlle Jordà, Carles

Bauxell Costa, Joaquim

Beaume , Georges

Bech , Pere

Bellalta Collet, José

Bellmunt Figueras, Joan

Belloc , Hilarie

Bellostas , Josep

Benavent de Barberà, Pere

Benet , Rafael

Benguerel , Xavier

Bentham , George

Berga Bagué, Miquel

Berga Boada, Josep

Berga Boix, Josep

Bernis Carné, Albert

Bertran Duran, Joan Baptista

Bertran i de Caralt, Juan Antonio

Bertrana Gomis, Prudenci

Bertrana Salazar, Aurora

Bertrand , Louis

Bladé Desumvila, Artur

Blanch Cortada, Adolf

Blanch Romaní, Josep

Blanxart Camps, Josep

Blasi Maranges, Pere

Blasi Rabassa, Ramon

Boadella Oncis, Albert

Bofill Mates, Jaume

Bofill Poch, Artur

Bohigas Guardiola, Oriol

Boix Angelats, Jaume

Boixés Sabatés, Joaquim

Bolaño Ávalos, Roberto

Bonada , Francesc

Bonaventura , Lluís

Bonet Miró, Joaquim

Bonet Rigo, Blai

Bori Fontesà, Antoni

Borrell Guinart, Perejaume

Bosc , Joan

Bosch de la Trinxeria, Carles

Bosch Montalat, Enric

Bosch Pascual, Alfred

Bosch Roura, Teresa

Bosch , Josep

Bosck Bagué, Bel

Bosom Isern, Sebastià

Bosquet Paredes, Jaume

Botella Carbonell, Joan

Botey , Josep

Bragulat Sirvent, Jaume

Broggi Vallès, Moisès

Brossa Cuervo, Joan

Brousse , Emmanuel

Bruguière de Gorgot, Andrée

Brunet , Manuel

Bulart Rialp, Alexandre

Busquets Grabulosa, Lluís

Busquets Punset, Anton

Butinyà Hosptial, Francesc Xavier

final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Baborés Homs, Josep

26/03/1758 - 18/09/1822

(Vallfogona de Ripollès, 1758 - Gualba, 1822)

Poeta, prosista i mossèn. Va estudiar a Girona, Osca i Barcelona les matèries de llatí, filosofia tomista i moral. Va ser Vicari a Cànoves i Vallgorguina, va estar a Sant Julià de Montseny i va ser rector d'Orpí i de Gaulba, on va passar-hi vint anys.

Destaca per dues obres en vers escrites a les acaballes de l'Antic Règim. La primera obra, "a Guerra del Francès a Gualba" és un poema de circumstàncies que denuncia la invasió napoleònica i encoratja als seus conciutadans a lluitar contra els francesos. A aquests versos hi podem veure el seu activisme a la Guerra del Francès.
"Catecisme en vers", la segona obra destacada, impresa al 1819 a Girona, és un llarg poema en vers escrit d'una manera amena per tal que els feligresos contemporanis entenguessin la filosofia del Cristianisme.

També es conserven poesies de tipus satíric, seguint la línia del Barroc català a la Biblioteca Víctor Vilanova i la Geltrú.

A la seva làpida podem llegir que va ser assassinat per una revenja política, segurament en mans dels constitucionalistes.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

BARBORÉS, Josep. "El Catecisme en vers (1819)". Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1976 (Edició a cura d'Àlvar Maduell)
BARBORÉS, Josep. "La Guerra del Francès a Gualba. Història de la guerra de 1808 a 1814. Poema d'aversió i lluites contra Napoleó". Lleida: Pagès editors, 2003 (Edició, transcripció i notes a cura d'Àlvar Maduell)

(Març 2008)

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Badia Casañas, Joan

09/01/1899 - 05/05/1923

Joan Badia i Casañas va néixer a Girona el 9 de gener de 1899 i morí al cap de vint-i-tres anys a la mateixa ciutat que el va veure néixer. Poeta, narrador i periodista va encetar una carrera intel·lectual que el va portar a dirigir la revista El Gironès. A la premsa en ocasions utilitza el pseudònim de Flumilet.

Badia va centrar la majoria dels seus poemes en la seva ciutat. El gironí va seguir les doctrines noucentistes postulades des de Barcelona. Així el jove poeta es declara admirador i seguidor de la poètica carneriana.

Inserit dins del noucentisme gironí forma part del cercle d'intel·lectuals aglutinat, entre d'altres, per Xavier Montsalvatge i Rafael Masó.

La seva obra destaca sobretot per la mirada que va oferir de Girona. Badia molt conscient dels preceptes del noucentisme volia convertir la ciutat immortal de pedra amb la ciutat ideal de marbre, això sí sense oblidar la seva història. Badia va marcar una visió civilista de la ciutat entallada a la manera d'Eugeni d'Ors.

L'any 1918 guanya un dels premis al Consistori dels Jocs Florals de la ciutat de Girona amb el poema L'elogi del campanar de Sant Feliu. Al El 26 de setembre de 1920 va ser premiat als Jocs Florals de Torroella de Montgrí; 25 de setembre de 1921 guanya els Jocs Florals de Torroella de Montgrí amb el recull Rimes de Faula i Ironia. Aquest mateix any també va tornar a recollir un premi als Jocs Florals de Girona per la poesia Elogi dels ulls.

Badia no va veure publicada la seva obra en vida, ja que va ser recollida després de la seva mort. Tot i els dos llibres que tenim d'ell encara queda per estudiar tota la seva producció periodística.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís-Jordi. "Fugacitat de Joan Badia", Girona: "Revista de Girona", núm. 154, 1992.
BRUGADA i GUTIÉRREZ-RAVÉ, Josep. "Joan Badia, aprenent de noucentista", Girona, "Revista de Girona", núm. 111, 1985 .
GEIS, Camil. "Los que encontré en el camino", Girona: "Revista de Girona", núm. 13, 1960.

(Juliol 2006)

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Badia Gabarró, Alfred

19/09/1912 - 24/03/1994

(Barcelona, 1912 - 1994)

Traductor poètic.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Ripollès

Enllaços

Badia a la "Viquipèdia".
Fitxa de l'autor a "Qui és qui".
Web dedicada a l'autor.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bahí Regincós, Enric

(Corçà, 1931)

Al 1945 va ingressar al seminari de Girona, on va acabar els seus estudis al 1957. Al 1968 va començar al carrera de filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va començar a conrear la poesia al seminari durant la seva estada d¿estudiant. Confessa que els seus poetes preferits són: Verdaguer, Guimerà, Maragall, Carner, Foix, Espriu i Sagarra. També ha escrit algunes sardanes com La font del Turó amb música de Jesús Bosch.
Destaquem els seus llibres Tardor i Figures del pessebre

Actualment és rector de la parròquia d'Amer.

[Esther Fabrellas]

(Febrer 2008)

Textos

La Selva

Enllaços

Abadia Editors. Més informació sobre aquest autor.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Balaguer Mestres, Enric

(el Castell de Guadalest, 1959)

Assagista i professor de literatura catalana.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Ripollès

Enllaços

Enric Balaguer a l'AELC.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Ballester , Rafael

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Banchs , Josep

Textos

La Selva

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bañeras Goday, Santiago

22/07/1913 - 06/01/1985

Músic i compositor de sardanes de Palamós va ser un dels fundadors de la cobla Costa Brava de Palamós.
En el camp de les lletres destaca per ser el cofundador de la revista « Proa » i les seves poesies de caire localista. Forma part del gran grup d¿autors empordanesos que han tingut el ressò que es mereixen.

Destaquen els llibres "Aquelles barberies" i "Homes i fets de Palolmós" editat postumament.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís - Jordi. "Lletra i música de Santiago Bañeras" dins « Revista de Girona », núm. 142. Girona: Diputació de Girona, 1997.

(Abril 2008)

Textos

El Baix Empordà

Enllaços

Breu biografia de Bañeras.
L'autor a la viquipèdia.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barahona Canela, Josep

Textos

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barceló Coll, Joan

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barceló Matas, Josep

17/01/1875 - 08/03/1964

(La Bisbal d'Empordà, 1875 - Barcelona, 1964)

Pedagog i poeta va escriure els seus poemes molt lligat al territori i als preceptes que marcava la Renaixença. Tot i que la seva personalitat destaca més com a ensenyant que no pas com a poeta, Barceló i Matas va estar, des de ben jove, vinculat al món literari formant part de Lo mirall bisbalenc, important institució del segle XIX que reunia a tots els lletraferits de La Bisbal i on s'organitzaven, a part de recitals poètics, balls de tarda. Destaquem el poemari "El clos del pastor" (1947), un autèntic homenatge a l'escriptora Víctor Català i a la seva novel·la Solitud.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

CABRUJA I AUGUET, Agustí. "Homes de la meva terra", Girona: "Diari de Girona", 2002.
CORTADELLAS, Xavier. "Josep Barceló i Matas, el mestre que va ser poeta", Girona: "Revista de Girona", núm. 229, 2005.
LLOBERAS, Pere. "Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença", La Bisbal: Aliança Bisbalenca, 1965.

(Setembre 2006)

Textos

El Baix Empordà

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barceló Miquel, Bartomeu

(Felanitx, 1888 - Terrassa, 1973)

Textos

El Gironès

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barga , Corpus

(Madrid, 1887 - Lima, 1975)

Pseudònim de Andrés García de Barga i Gómez de la Serna.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Corpus Barga a la Viquipèdia.
Petita biografia de l'autor.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barnadas Mestres, Josep Maria

(Barcelona, 1867 - Alella, 1939)

Escultor.

Textos

La Garrotxa

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Baro , Jean

Textos

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Baroja Nessi, Pío

28/12/1872 - 30/10/1956

(1872 - 1956)

Escriptor.

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barral Agesta, Carlos

- 12/12/1989

(Barcelona, 1928 - Barcelona, 1989)

Poeta i editor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Petita biografia de l'autor.
Fundació Carlos Barral.
Barral a la wikipedia.
Web dedicada a l'autor.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barril Cuixart, Joan

(Barcelona, 1952)

Esriptor i peridista.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Garrotxa

Enllaços

Joan Barril a la viquipèdia.
Web dedicada a Joan Barril.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Barris Ruset, Josep M.

Textos

L'Alt Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bartina Gassiot, Sebastià

(Girona, 1917 - Sant Cugat del Vallès, 1992)

Sacerdot i poeta. Estudià a Girona i a Barcelona, on professà com a membre de la Companyia de Jesús. Va publicar poemes en llibres i revistes i els va aplegar en el volum "De les terres i el temps". És autor d'uns "Goigs en alabança del gloriós Sant Narcís", publicats pòstumament a Girona. Va ser mantnidor del Certamen Literari Borgià a Sant Cugat del Vallès i va obtenir el premi Pau Casals als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Jalisco, Mèxic.

[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bartomeu Barceló, Mn.

Textos

La Selva

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bassa Rocas, Maria Gràcia

(Llofriu, 1883 - Buenos Aires, 1961)

Poeta i periodista Maria Gràcia Bassa prové d'una de les famílies més prolífiques i influents de l'Empordà. Amb una educació catòlica, catalanista i feminista va defensar els seus ideals a la premsa de l'exili i en altres plataformes creades pels catalans a l'Argentina. Destaquen les seves conferències als diferents casals.

Després de treballar com a mestra durant uns anys a la casa rural de Llofriu, al 1907 marxa a l'Argentina acompanyant al seu marit on hi tenia molts negocis. A la seva casa americana hi van passar Santiago Rusiñol al 1910 i Francesc Macià al 1928.

Bassa va ser redactora de la revista "Rossorgiment" de Buenos Aires sota el pseudònim Alidé amb un seguit de glosses feministes. Va col·laborar també a "Feminal", un suplement de "La Il·lustració Catalana".

L'afició a la literatura no la va conrear exclusivament a L'Argentina ja que l'any 1906 va guanyar el premi de la Diputació dels Jocs Florals de Girona. Poc abans de marxar a l'Argentina va formar part del jurant dels Jocs Florals d'Olot.
Va escriure dos llibres de poesies, "Esplais en la llunyania" (1919) i "Branca Florida" (1933). Va deixar inèdit un estudi sobre la pampa i un recull de traduccions de poetes argentins al català.


Sens dubte Bassa va ser una figura important en els cercles literaris, entre les seves amistats hi podem trobar Joaquim Ruyra i Víctor Català (amb qui va mantenir correspondència).

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

GRAU, Dolors. "De Llofriu a Buenos Aires. La presència empordanesa a Amèrica" dins "Revista de Girona". Girona: Diputació de Girona, núm. 192, 1999.

(Abril 2008)

Textos

El Baix Empordà

Enllaços

Bassa a la viquipèdia.
Molta informació sobre l'escriptora a l'arxiu de Palafrugell.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bassegoda Amigó, Bonaventura

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bassegoda , Ramon E.

Textos

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bassets , Lluís

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bassols , Ramon

Textos

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Basté , Joan

29/08/1920 - 04/10/1997

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Batlle Jordà, Carles

20/09/1963

(Barcelona, 1963)

Dramaturg.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Garrotxa

Enllaços

Carles Batlle a l'AELC. En aquest web hi podem trobar molta informació sobre l'autor.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bauxell Costa, Joaquim

(1921 - 1997)

Poeta i professor de català a la clandestinitat aquest escriptor autodidacte ha destacat per la seva gran vinculació amb el món sardanístic.
La seva sardana més famosa és "Florincel" amb música de Pere Massats.

[Esther Fabrellas]

(Febrer 2008)

Textos

La Selva

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Belloc , Hilarie

Textos

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Benet , Rafael

Textos

La Garrotxa

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Berga Bagué, Miquel

(Salt, 1952)

És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, traductor i periodista. Estudiós dels escriptors anglesos i de la seva relació amb la guerra civil espanyola, moltes de les seves obres segueixen aquesta temàtica: Entre la ploma i el fusell (1981) o John Langdon-Davies (1897-1971). Una biografia anglo-catalana (1991). És un reconegut especialista de la figura de George Orwell la qual cosa l'ha portat a participar en simposis, prologar obres orwellianes i publicar els seus propis llibres d'investigació com Mil nou-cents vuitanta-quatre: radiografia d'un malson (1984) finalista al VII Premi Xarxa d'assaig.
Estretament vinculat a la vida cultural gironina, fins el 1997 va formar part del jurat dels premis Just M. Casero. Col·labora a la Revista de Girona i, des de 1992, ho fa al Punt Diari. Fruit d'aquest temps com a columnista és el llibre Amants i altres estranys (1999). Actualment és professor de la Universitat Pompeu Fabra.

[Anna Guix]


(Setembre 2006)

Textos

El Baix Empordà

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Berga Boada, Josep

(Olot, 1872 - Sant Feliu de Guíxols, 1923)

Escriptor i artista plàstic destaca per ser un dels puntals de l'anomenada Escola '¿Olot. Estudià sota la tutoria del seu pare el també pintor Josep Berga i Boix. També va exercir de professor de dibuix, ofici que el va portar a escriure uns interessants apunts per l'ensenyament de l'art quan estava exercint a Sant Feliu. Van ser escrits entre el 1913 i el 1920.

Com a escriptor destaquen les seves obres de teatre. Una de les fonamentals és "Platraber" del 1904 amb la que obtingué un premi als Jocs Florals d'Olot. El podem inscriure dins del moviment del modernisme.

Berga i Boada també va col·laborar a la premsa de l'època. « Catalunya Artística », « L'Esquetlla de la Torratxa » i « L'Olotí » (que va dirigir) és on trobem la seva empremta.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

SALA i PLANA, Joan. "Els apunts inèdits de Josep Berga i Boada", Girona: "Revista de Girona", núm. 154, 1992.

"Nou diccionari 62 de la literatura catalana". Barcelona: Ed. 62, 2000.

(Maig 2008)

Textos

La Garrotxa

La Selva

Enllaços

Berga i Boada a l'Enciclopèdia Catalana.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Berga Boix, Josep

(La Pinya, La Garrotxa, 1837 - Olot, 1914)

Pintor, professor de dibuix i escriptor. Impulsor i un dels màxims exponents, amb Joaquim Vayreda, de l'Escola olotina de paisatge, s'exilia a França en tres ocasions entre el 1868 i 1875 on entra en contacte amb Carles Bosch de la Trinxeria que l'introdueix en el món de la literatura. A partir de 1879 comença a col·laborar en revistes de caire local, primer en castellà i més tard en català ("Revista Olotense", "L'Olotí", "Sanch Nova", "El deber"...) però també en publicacions de conegut ressò com la "Renaixensa" o la "Il·lustració Catalana". És autor de "L'estudiant de la Garrotxa" (apareguda en volum el 1895), i "Clareta" (1914) així com de nombrosos contes i narracions breus: "Llegendes de la comarca d'Olot" (1914) i "Narracions" (1915).

(Novembre 2006)

Textos

El Ripollès

La Garrotxa

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bernis Carné, Albert

Textos

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bertran Duran, Joan Baptista

(Sant Joan de les Abadesses, 1911 - Sant Cugat del Vallès, 1985)

Sacertot jesuïta, poeta i assagista. Viatja a Gènova i Managua on ensenya literatura. Bona part de la seva producció, majoritàriament de temàtica religiosa, l'escriu en llengua castellana: "Arca de fe: poemas" (1946) o "La alegría de vivir" (1979) en són dos exemples. En català destaquen "Més enllà dels meus ulls" (1984) i "Del meu poble, encara" (1982), aquest darrer, centrat i protagonitzat per Sant Joan de les Abadesses, vila natal de Bertran, i per altres espais de la comarca del Ripollès. Traductor de Leporadi entre altres.

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela (Coord.). "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona: 2003.

http://www.senselimits.org/ppcc/bern.htm

(octubre 2006)

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 
Bertrana Gomis, Prudenci

Bertrana Gomis, Prudenci

(Tordera, 1867 - Barcelona, 1941)

Pintor i escriptor. Es dedica primer a la pintura però ben aviat emprèn el camí de les lletres. A Girona es fa un bon lloc en la vida cultural: entra a la redacció de la revista Vida el 1902, organitza els Jocs Florals de la ciutat i dirigeix Lletres el 1907. Autor modernista favorable al nacionalisme republicà, la seva obra incomoda a força sectors gironins. Es trasllada a Barcelona tot buscant el reconeixement però, malgrat que dirigeix L'esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, pateix la marginació per part de la intel·lectualitat noucentista.
Novel·lista, autor de "Nàufrags" (1907) o les antinoucentistes "Proses bàrbares" (1911), després del debat entorn de la novel·la, retorna al seu conreu amb "Jo! Memòries d'un metge filòsof" (1925). Indubtablement, la seva obra més ben aconseguida és "Josafat" (1906).

(Setembre 2006)

Textos

El Pla de l'Estany

El Gironès

La Selva

L'Alt Empordà

Enllaços

Lloc web de l'autor de l'AELC.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bladé Desumvila, Artur

02/03/1907 - 23/12/1995

(Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995)

Escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Ripollès

Enllaços

L'autor a l'AELC.
Artur Bladé a Lletra.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Blanch Cortada, Adolf

Textos

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Blanxart Camps, Josep

( ?, s. XIX - Barcelona, 1895)

Advocat i escriptor en llengua castellana. Es relaciona amb autors com els germans Estorch i Siqués o el viguetà Josep Giró Torà. En poesia és autor de "Poesías" (1853) i compta amb la publicació de la novel·la romàntica "El Convento de Stirling ó sea Un descendiente de Jacobo; novela original de José Blanxart y Camps" (1843). Les estades estiuenques a Sant Joan de les Abadesses el condueixen a escriure "La Paz de San Juan de las Abadesas" (1858).

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela. "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona, 2003.

http://senselimits.org/ppcc/bl.htm

(Octubre 2006)

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Blasi Maranges, Pere

(Puigcerdà, 1885 - Barcelona, 1961)

Mestre, pedagog i geògraf va ser doctorat en lletres per la Universitat de Montpeller.

Al 1910 arriba a Torroella de Montgrí on hi passa vint anys com a mestre. Va formar part del cercle de Ferran Viver i va ser membre de la redacció d'un gran nombre de revistes d'aquesta població: "Emporion", "El Montgrí" i "Terres Catalanes".
També durant aquest anys va fundar l'Ataneu de Torroella.
Va exercir de professor a Prada del Conflent i Perpinyà.

Com a docent, va ser director de l'IES Vicenç Vives durant la Segona República. Destaca com a director del Grup Escolar Lluís Vives juntament amb Dolors Batlle just després de la dictadura de Primo de Rivera. Durant tota la seva vida va està molt preocupat pels temes d'ensenyament, així trobem que va col·laborar al "Butlletí dels Mestres" molt activament. Va publicar un manual didàctica sota el títol "Geografia Elemental de Catalunya", una obra molt ambiciosa per aquells temps.

Va col·laborar a l'Institut d'Estudis Catalans essent cofundador i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia.

Al 1932 va ser elegit com a diputat al Parlament de Catalunya per ERC. Després de la Guerra Civil a l'Estat Espanyol es va exil·liar.

[Esther Fabrellas]

(Maig 2008)

Textos

El Baix Empordà

La Cerdanya

Enllaços

Extensa biografia de l'autor de la Societat Catalana de Geografia.
Pere Blasi a la viquipèdia.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Boadella Oncis, Albert

(Barcelona, 1943)

Dramaturg i director de teatre.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Boadella a la viquipèdia.
Petita biografia de l'actor.
Web de la companyia de teatre Els Joglars.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bofill Poch, Artur

(Barcelona, 1844 - 1929)

Naturalista i geòleg.

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Boix Angelats, Jaume

Textos

El Pla de l'Estany

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Boixés Sabatés, Joaquim

(Manlleu, 1926 - Ripoll, 1997)

Escriptor i investigador històric ha conreat tant la poesia, el teatre com la narració. Nomenat fill il·lustre de Ripoll el 1996 ha basat tota la seva producció en aquesta població.
Destaquem "El petit país del Ripollès" (1984), les obres teatrals "Sant Eudald i el clavetaire" (1960) i "La ciutat i la daga" (1960). I el recull de poemes "Del meu Ripoll" (1996).
La seva activitat cultural es va centrar també amb la revista "El Ripollès", publicació que va començar al 1954 i va acabar al 1967.

(febrer 2007)

Textos

El Ripollès

El Pla de l'Estany

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bonada , Francesc

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bonaventura , Lluís

18/05/1930

Fundador del mític bar gironí L'Arc. Gran dinamitzacor cultural dels anys de dictadura.

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bonet Miró, Joaquim

(La Bisbal d'Empordà, ? - 1923)

Taper i poeta. Considerat un dels poetes bisbalencs de la Renaixença té com a referent Joan Sitjar, autor que l'impulsa a escriure els seus versos en llengua catalana. Gran part de la seva obra resta inèdita i molta s'ha perdut a causa del caràcter reservat de l'autor que evitava publicar. De les poesies que conservem en destaca el tema paisatgístic i l'elogi a figures de referència com el mateix Sitjar o Verdaguer. Va participar en les tertúlies del local "El Prado bisbalense". Pere Lloberas li antologa alguns poemes en el recull "Poetes bisbalencs de la Renaixença" (1965).

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela (Coord.). "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona, 2003.

(2007)

Textos

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bonet Rigo, Blai

(Santanyí, 1926-1997)

Escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Lloc web de l'AELC. Informació bàsicament biogràfica de l'autor.
Blai Bonet a Lletra.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bori Fontesà, Antoni

(Badalona, 1862 - 1912)

Escriptor i mestre.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Ripollès

Enllaços

Antoni Bori a l'Enciclopèdia Catalana.
Bori a la Viquipèdia.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Borrell Guinart, Perejaume

20/01/1957

(Sant Pol de Mar, 1957)

Pintor i poeta.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Garrotxa

Enllaços

Perejaume a la Viquipèdia.
Alguns poemes de l'autor per internet.
Petita biografia de l'autor eleborada per la UOC.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosc , Joan

Textos

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosch de la Trinxeria, Carles

Textos

La Garrotxa

El Ripollès

L'Alt Empordà

El Pla de l'Estany

La Selva

El Baix Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosch Montalat, Enric

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosch Pascual, Alfred

(Barcelona, 1961)

Escriptor.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Alfred Bosch a la viquipèdia.
Boch al web de Joan Ducros.
Alfred Bosch a al web de l'AELC.
L'autor a "Qui és Qui".

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosch Roura, Teresa

Textos

El Ripollès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosch , Josep

Textos

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosck Bagué, Bel

04/09/1069

Escriptora i dissenyadora nascuda a Salt, Bel Bosck és una de les artistes més polifacètiques del nostre país.
Ha estudiat filologia hispànica, disseny gràfic i història de l'art. En el món de l'art és coneguda com la "subversión de lujo".

En el camp de la literatura hem de destacar la narració "Trucant a les portes del cel" (1995) llibre amb el qual va guanyar el premi Just Manuel Casero l'any 1994. En poesia ha escrit Polaroid (1996). També va participar en el llibre Salt, a quatre mans (2001) juntament amb Bagué, Josep Maria Fonalleras Codony i Jordi Soler Guasch.

[Esther Fabrellas]

(Juliol 2007)

Textos

El Gironès

Enllaços

Bosck a "Qui és Qui".
Web on hi ha els dissenys de Bel Bosck.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bosquet Paredes, Jaume

(Salt, 1956)

Saltenc de neixament, actualment és professor de llengua i literatura catalanes a Olot.

Ha publicat tres llibres de poesia: "Diàlegs" (1999) amb el qual va obtenir el Premi Bernat Vidal i Tomàs, "Les formes amb la calma, quaranta haikús", acompanyat de quaranta fotografies de Xavier Vilagran al 2003 i "L'altre" editat al cap d'un any.

[Esther Fabrellas]

(Juliol 2007)

Textos

El Gironès

Enllaços

Poemes de l'autor.
Poemes de Bosquet a la xarxa.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Botey , Josep

Industrial. Aficionat a la cacera i la literatura és autor d'"Excursió pirinenca. La Cacera dels isarts" (1915) i "Bells indrets de Catalunya: impressions d'un excursionista" (1923). El seu cognom ha deixat rastre toponímic ja que ha donat nom a "la cabana d'en Botey".

[Anna Guix]

Referències bibliogràfiques:

ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela. "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona: 2003.
BOTEY, Josep. "Bells indrets de Catalunya: impressions d'un excursionista". Barcelona: Catalana, 1923.
BOTEY, Josep. "Excursió pirinenca. La Cacera dels isarts". Barcelona: L'Avenç, 1915.

(Octubre 2006)

Textos

La Cerdanya

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra  
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Broggi Vallès, Moisès

18/05/1908

(Barcelona, 1908)

Metge.

[Vegeu enllaços]

Textos

L'Alt Empordà

Enllaços

Entrevista a Joan Broggi.
Moisès Broggi a la viquipèdia.
Broggi al web del "Corpus literari".

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Brossa Cuervo, Joan

19/01/1919 - 30/12/1998

(Barcelona, 1919-1998)

Escriptor i artista plàstic.

[Vegeu enllaços]

Textos

L'Alt Empordà

Enllaços

Web de l'AELC.
Brossa a Lletra.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bruguière de Gorgot, Andrée

Textos

L'Alt Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Brunet , Manuel

Textos

L'Alt Empordà

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Bulart Rialp, Alexandre

(Barcelona, 1889 - Barcelona, 1949)

Escriptor i advocat.

[Vegeu enllaços]

Textos

El Gironès

Enllaços

Alexandre Bulart a l'Enciclopèdia Catalana.

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Busquets Grabulosa, Lluís

18/03/1947

(Olot, 1947)

Escriptor, professor i periodista.

[Vegeu enllaços]

Textos

La Garrotxa

Enllaços

Busquets a la Viquipèdia.
Lluís Busquets al Corpus Literari.
El bloc de l'autor.
Busquets a "Qui és Qui".

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Busquets Punset, Anton

30/10/1876 - 19/08/1934

Antoni Busquets i Punset va néixer a Sant Hilari Sacalm el 1876 i va morir a Calders el 1934.
Catalanista polifacètic (narrador, poeta, periodista, pedagog i dinamitzador cultural) va deixar empremta arreu on va viure.

Inserit dins de la Renaixença va actuar com un autèntic prohom. Criat a les Guilleries i gran coneixedor del seu entorn a la majoria dels seus escrits podem trobar un retrat de la societat i la quotidianitat muntanyesa. Així en la seva novel·la "Del Montseny" (1897) hi trobem la plasmació de l'estil de vida d'aquella època; no en va la narració porta com a subtítol "Impressions i estudis". Una de les altres obres narratives de l'autor que cal destacar és "Plantalamor" (1908). Aquí el lector hi troba tota una reflexió, per una banda de què significa ser mestre d'escola i per l'altra sobre la condició d'escriptor. Destaca l'actualitat del tema de la novel·la: la dubtosa autoria d'algunes composicions literàries.
Com a poeta Busquets va tenir una carrera remarcable. Es va presentar a gran part dels Jocs Florals del seu entorn a partir de la primavera del 1900 i fins al 1914. Des d'aquesta data Busquets no es va presentar a cap altre certamen literari fins al 1931 a Lleida. Del currículum de premis cal destacar els que va obtenir als Jocs Florals de Girona els anys 1902, 1904, 1906 i 1907.
Un altre esdeveniment important en la seva trajectòria jocfloralesca és el fet que al 1908 a l'Hospitalet de Llobregat (lloc on va residir durant una bona època) va ser l'encarregat de presidir els Jocs Florals d'aquell any.

La seva tasca com a periodista és tant o més prolífica que la d'escriptor literari. Busquets i Punset va col·laborar a la majoria de publicacions importants de l'època. Així podem trobar els seus articles a revistes de la rellevància com Joventut, Catalunya artística, La Renaixença o La Veu de Catalunya. En algunes ocasions va utilitzar els pseudònims de Follet i Jordi d'Osor.
Dins d'aquesta faceta periodística Busquets va fundar la revista La Ressenya a l'Hospitalet de Llobregat al 1907. Al cap de sis mesos del primer número la publicació va fer un gir i va passar a ser d'una revista local a una publicació d'àmbit nacional i internacional. D'aquesta manera La Ressenya Literària (nou nom que tingué la revista) tenia una cinquantena de delegacions. Destaquen, entre d'altres, la de Girona on hi havia Xavier Montsalvatge i Prudenci Bertrana i la de Buenos Aires amb Manuel Serra i Moret.
L'altra revista que va fundar va ser L'Atlàntida al 1896.

Dins de la seva feina com a escriptor Busquets i Punset va editar un recopilatori de poesies de Verdaguer titulat "La Mellor corona: poesies al 1902" i va col·laborar en diferents llibres de recull de textos de caire folklorista. Destaquem les cançons que va recopilar per la Col·lecció de cansons catalanes organitzat per l'Agrupació Catalanista d'Olot i editada per J. Sancho Marraco.


El seu dinamisme literari i periodístic el va portar a fundar diferents associacions majoritàriament enllaçades amb la seva altra gran passió: l'ensenyament. Amic i admirador de Jacint Verdaguer va fundar l'Escola Catalana Mossèn Cinto a Barcelona. Busquets i Punset sempre va posar els seus ideals catalanistes al servei de l'ensenyament, publicant així una antologia de poesies catalanes per les escoles de tot l'àmbit lingüístic català.
També va dirigir diverses escoles, totes elles dins de la corrent educativa de "l'ensenyament lliure".

L'últim fet que remarcarem de la seva biografia és el contacte que va tenir durant tota la seva vida amb diferents associacions excursionistes de tot el territori català. Arribant a ser soci delegat a Ripoll pel Centre Excursionista de Catalunya. També volem destacar el fet que Picasso li fes un retrat. Aquesta és la imatge gràfica que passarà a la posteritat d'aquest escriptor que de moment passa força desapercebut.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

AADD. "Jornada d'estudi Anton Busquet i Punset (1876-1934), I, "Quaderns de la Selva, núm. 17, 2005.
GEIS, Camilo. "Los que encontré en el camino", Girona: "Revista de Girona", núm. 16, 1961.

(Setembre 2006)

Textos

La Selva

El Gironès

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

Butinyà Hosptial, Francesc Xavier

16/04/1834

(Banyoles, 1834 - Tarragona, 1899)

Francesc Xavier Butinyà es defineix a ell mateix com : "vaig patir tres desterraments. Vaig ser professor, confessor, predicador, escriptor, missioner i fundador".

Va realitzar els estudis primaris a la seva ciutat natal, després va seguir al seminari de Girona. Als vint anys va anar a Loiola per ingressar a la Companyia de Jesús. Més tard es va doctorar en Filosofia i Teologia a la universitat de Lleó. També va ser professor de química a l'Havana del 1859 al 1863). Del 1871 al 1874 el documentem a la Universitat de Salamanca donant classes científiques i teològiques. Finalment va anar a parar a Girona, Manresa i Tarragona, on va norir al 1899.

Aquest eclesiàstic i escriptor jesuïta és important tant en l'àmbit religiós com literari. En el primer va ser el fundador de la Congregació de les Filles de Sant Josep, conegudes popularment com a "butinyanes" o "josefines". Els objectius d'aquesta congregació van ser molt modernes per l'època en que es fa fundar ja que el seu objectiu primordial va ser ajudar a la dona treballadora tot creant tallers de treball de caire solidari. La seu central d'aquesta entitat religiosa es troba a la ciutat de Girona.

Com ha escriptor hem de destacar la seva vinculació amb la Renaixença i la seva opció lingüística d'escriure en català. En aquest aspecte és molt important les seva correspondència amb el també banyolí Pere Alsius.
La seva obra té un gran toc modern perquè té un gran afany de rigor històric.
Les obres que va escriure de temàtica religiosa són: "Les migdiades del mes de maig" (1871) i la "Joia del cristià" (1882). L'obra de temàtica missionera més important dins de la seva producció és "Un granet de mostassa" (1879). Ens ha deixat també una producció poètica lleugera però molt interessant.

Tot i això també va escriure una llarga llista d'obres en castellà de temàtica religiosa i com a mitjà d¿expressió de les seves idees religioses.

[Esther Fabrellas]

Referències bibliogràfiques:

BUTINYÀ, Júlia. "En el centenari de Francesc Xavier Butinyà, autor de la Renaixença", dins "Annals de l¿Institut d'Estudis Gironins", vol. XL. Girona: 1999.

(Juny 2008)

Textos

El Pla de l'Estany

 

 
final | comarca
inici | comarca
X | tancar finestra 

 

Bertrana Gomis, Prudenci

Prudenci Bertrana

 
final | comarca

Valid XHTML 1.0 Transitional
Valid WCAG 1.0 - AA
Creative Commons License

Contacte | Accessibilitat | Avís legal

una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007