
Adolfo Bécquer, Gustavo
17/02/1836 - 23/09/1870
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Textos
La Cerdanya
Enllaços
Web dedicada a l'autor. Aquí s'hi pot trobar tot tipus d'informació.
Alguns poemes de l'autor sevillà.
Bécquer a la viquipèdia.


Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Web dedicada a l'autor. Aquí s'hi pot trobar tot tipus d'informació.
Alguns poemes de l'autor sevillà.
Bécquer a la viquipèdia.


(Palma de Mallorca, 1825 - Barcelona, 1897)
Escriptor, folklorista, editor, bibliògraf i bibliòfil.
[Vegeu enllaços]


(Barcelona, 1934)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]
Agut al corpus literari.
Biografia i informació de l'autor a l'AELC.


(Barcelona 1896 - 1981)
Escriptor i periodista.


(Barcelona, 1945)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]


(L'Escala, 1837 - 1966)
Escriptora i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. De formació autodidacte, fidel als esquemes del naturalisme, va conrear la poesia amb obres com "El cant dels mesos" i "El llibre blanc", i també el teatre, però va excel·lir sobretot com a novel·lista amb "Solitud" i altres narracions que descriuen un univers inhòspit i cruel. L'acció del seu relat "Un film" trancorre en bona par a Girona.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Víctor Català a Lletra.
Infomació molt pràctica de l'autora a l'AELC


(1868-1944)
Polític i escriptor català va néixer a Palamós en el si d¿una família republicana federal. Aquest fet el va impulsar a la política del cantó dels nacionalistes republicans arribant a ser diputat durant els anys 1910 i 1914. També durant uns anys va ser diputat al Parlament Espanyol per La Bisbal. Anys més tard, quan es va proclamar la República, va ser ambaixador espanyol a Bèlgica entre el 1931 i el 1934.
Segurament va estudiar enginyeria a Madrid, però va haver de marxar per raons de salut.
La seva carrera com a escriptor va començar en llengua castellana però ben aviat va canviar les seves composicions literàries a la seva llengua materna. Va conrear la majoria de gèneres literaris: poesia, novel·la, assaig, teatre i articles periodístics. Entre els assaigs destaquem "Ariel" de 1919 i "El tesoro dramático de Henirk Ibsen" (1920).
Al 1906 a instàncies de la revista «El Poble Català» va fundar a Palafrugell la revista «La Crònica». Dins d'aquest mateix projecte va crear una Biblioteca on hi trobem la publicació de títols com "Llegendes d¿amor i de tortura" de Miquel de Palol o la seva obra "Involució" de l'any 1908. Una composició amb un to mig dannunzià mig nietzscherià.
Dins d'aquesta faceta com a escriptor no podem deixar d'esmentar la seva col·laboració al diari gironí «El Autonomista», confegint així una gran amistat amb un dels impulsors d'aquesta publicació: Carles Rahola. S'han comptabilitzat fins a 200 lletres de Rahola a Albert.
Frederic Pujulà el va utilitzar com a destinatari de les cartes que va escriure en el seu llibre "En el repòs de la trinxera. Cartes del soldat a l'amic".
[Esther Fabrellas]
Referències Bibliogràfiques:
CAMPS, Assumpta. "El Modernisme al Grup de Girona: La recepció de G. D'Anunzio", Girona: "Revista de Girona", núm. 170, 1995
CASACUBERTA, Margarida. "Guardeu els epistolaris...", Barcelona: "Serra d'Or", núm. 492, 2000
FONT, Rosa. "La Renaixença a l'Empordà" dins "Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença" (vol. 1), Barcelona: Curial, 1992
IZQUIERDO, Oriol. "La guerra". Barcelona, "Diari Avui", 25 de març del 2004
MARGANY J.LL. "Assagistes i periodistes" dins RIQUER, COMAS / MOLAS. "Història de la Literatura catalana", Barcelona: Ariel, 1986
(Gener 2008)


(Girona, 1936)
Periodista atrevida, compromesa i de conviccions feministes després d'estudiar Periodisme i Filosofia i Lletres va emprendre el projecte de fundar la revista «Presència» juntament amb Manuel Bonmatí i Maria Rosa Prats. Ella en va ser la directora dels inicis, 10 d'abril del 1965, fins l'any 1967. Aquesta revista va començar amb molts problemes de censura, però fent un repàs històric, és evident que es van superar i que ara per ara, la publicació és un referent en la història de la premsa catalana.
Alcalde va col·laborar a publicacions amb capçaleres tan importants i combatives com «Triunfo» o «Destino». També ha treballat al «Diari de Barcelona», «El Periòdico», «El País» i «L'Avui», entre d'altres.
També va fer un seguit d'entrevistes per TV3 sota el títol de "Rastres" on, entre d'altres, va entrevistar Terenci Moix o Ricard Bofill.
L'escriptora també destaca com a investigadora amb títols com "La mujer en la Guerra Civil Española" i "Cómo leer un periódico" del 1981. Al 1983 va escriure la biografia de Federica Montseny.
Recentment va rebre el Premi Honorífic de la Diputació de Barcelona per la seva trajectòria periodística.
[Esther Fabrellas]
Referències bibliogràfiques:
CLARA, Josep. "El control i la repressió de «Presencia»". Girona: "Revista de Girona", núm. 170, 1995
PLA, Xavier. "L'ús i la defensa de la llengua a «Presencia» (1965 - 1971)". Girona: "Revista de Girona", núm. 170, 1995
(Febrer 2008)


(Palma, 1873 - El Caire, 1941)
[Vegeu enllaços]


(Banyoles, 1839 - 1915)
Farmacèutic de professió sempre es va interessar per la història i l'arqueologia. Al 1887 va descobrir la peça més important de la seva col.lecció particular d'objectes antropològics i prehistòrics: la mandíbula de Banyoles, un dels primers fòssils humans paleolítics trobats a Europa.
Va ser membre de diferents acadèmies i associacions. Entre d'altres va exercir com a president de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica i va ser delegat de l'Associació Literària de Girona. Va col.laborar amb regularitat a la revista «La Renaixença» i a la «Gazeta Banyolina».
Entre d'altres obres va escriure "Assaig històric de la vila de Banyoles" (1872-81) i "Reseña històrica de Seriñá" al 1895.
[Esther Fabrellas]
(Febrer 2008)
Breu biografia d'aquest autor.
Pere Alsius a l'Enciclopèdia Catalana.


En aquesta llista de textos hi ha recollits tots aquells fragments escrits per un autor desconegut.


(Odense, 1805 - Copenhaguen, 1875)
Escriptor.
[Vegeu enllaços]


El poeta i senador Julián Andúgar i Ruiz va néixer el 28 de setembre de 1917 a Santomera (Murcia). Estudià als seminaris i convents de Murcia, Lorca i Orihuela fins que va esclatar la guerra civil espanyola.
De creences republicanes, va lluitar en aquest bàndol i va obtenir la graduació de capità el 1938. La sort, però, no l'acompanya: primer és la metralla d'un obús que li fereix greument la cama esquerra al Peñón de la Mata (Granada), per aquest motiu el poeta Sánchez Bautista l'anomena "El Ilustre Inválido"; després arriba la derrota republicana i el consegüent empresonament.
Un cop en llibertat, s'inicia en la poesia i combina l'activitat literària adherit al grup de Joaquim Marquina amb la docència. Finalment aconsegueix una plaça al Ministeri de Justícia. La seva inquietud intel·lectual no decau i el 1970 inicia els estudis de Dret.
La seva és una poesia escrita des de l'experiència i de clares reivindicacions socials. Així, "Entre la piedra i Dios" (1949), el primer llibre, destaca pel cant a la terra murciana i per les ressonàncies del poeta Miguel Hernández; mentre que "Denuncio por escrito" (1957) i "A bordo de España" (1959) s'hi tracta la temàtica social. Obté el primer premi del certamen literari Homenaje a Cuba.
La mort el sorprèn a Alacant pocs dies abans de complir els 60 anys, el 13 de setembre de 1977.
[Anna Guix]
Referències bibliogràfiques:
ARAGÓ, Narcís-Jordi i VILALLONGA, Mariàngela. "Atles literari de les terres de Girona". Girona: Diputació de Girona: 2003.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01371307544582795222257/p0000001.htm
(setembre 2006)


Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 1930 - Figueres, 1999) va ser la primera filla de Joan Anglada i Maria d'Abadal i la gran de quatre germans. Va heretar del seu pare el catalanisme, l'afició als poetes llatins i l'amor per la música, passions que es reflecteixen en tota la seva obra.
Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, la fascinació pel món grecollatí la va acompanyar al llarg de la seva vida: als inicis, com a estudiant, més endavant com a professora de grec a l'institut, posteriorment en els nombrosos viatges que va fer a Grècia i a Roma i, des de sempre, en la seva producció literària.
L'any 1954 va contraure matrimoni amb Jordi Geli i Aguadé amb qui va tenir tres filles. Després de viure set anys a Barcelona i passar els estius a Vilamacolum (Alt Empordà), la família es traslladà definitivament a Figueres on Maria Àngels Anglada va exercir la docència i va escriure la major part de la seva producció.
Poeta, novel·lista, assagista, crítica literària i traductora, en la seva trajectòria literària va cultivar tots els gèneres. Amb només 17 anys va publicar els primers poemes en català a la revista Ausona, però no va ser fins al 1972 quan començà una carrera literària exitosa amb la publicació, juntament amb Núria Albó, del llibre de poemes Díptic; de l'any 1979 data la seva primera novel·la, Les Closes (1979) que va ser guardonada amb el premi Josep Pla. Tot i això, la major part de la seva producció es concentra a les dècades dels '80 i especialment dels '90. Destaquen, com a reculls poètics Kyparíssia (1980), Columnes d'hores (1965-1990) (1990) o Arietta (1996); en l'apartat de narrativa, No em dic Laura (1981), Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, El violí d'Auschwitz (1994) o Nit de 1911 (1999); i pel que fa a la narrativa infantil i juvenil, sobresurten obres com El bruel de Castelló (1996), Relats de mitologia. Els déus (1996), Relats de mitologia. Els herois (1996) o Nadal (1998).
També va col·laborar en diverses publicacions entre les quals podem destacar el 9 País, Reduccions, Hora Nova, el Punt Diari, El 9 nou, la Revista de Girona, Ausa, Auriga...
Després de més de vint anys de treball li arribà el reconeixement públic a la seva trajectòria. El 1991 va ser nomenada membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i set anys més tard, en va ser vicepresidenta. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1996 Figueres la va fer filla adoptiva.
(Juny 2006)
Maria Àngels Anglada al web de Lletra.
Recull poètic a Magisteri Teatre-Mag Poesia.
Maria Àngels Anglada a www.escriptors.cat.
Web de la Càtedra Maria Àngels Anglada que recull, a banda de les actvitats que organitza, la biografia, l'obra i els estudis sobre l'autora.


(Maçanet de la Selva, 1918 - Andorra la Vella, 1998)
Antropòleg. Destacat erudit que ha estudiat la cultura catalana del Pirineu i d'Andorra. Va ser el fundador del Centre de la Cultura Catalana a Andorra.
Al 1998 li van concedir la Creu de Sant Jordi pels seus estudis sobre toponímia, llengua i arqueologia andorranes.
Part dels seus documents es poden consultar a l'Arxiu Nacional d'Andorra.
Les seves obres més destacades són: "Vint-i-cinc anys a Llívia" (1986) i "Arrels d"Andorra" (1993).


(1850-1902)


(Barcelona, 1889 - Breda, 1973)
Pintor, ceramista i teòric d'art.
[Vegeu enllaços]
Petita biografia de l'autor.
Aragay a la Viquipèdia.


(Girona, 1932)
És llicenciat en dret i diplomat en periodisme. De 1967 a 1979 va ser director del setmanari "Presència" i des de 1985 ho és de la "Revista de Girona". Des de 1995 presideix el Consell Editorial d'El Punt de les comarques gironines. Coautor del llibre "Girona grisa i negra" (1972), s'ha especialitzat en la temàtica gironina amb obres com "La Devesa, paradís perdut" (1980), "Girona ara i sempre" (1982), "Un museu a contrallum" (1993) i "Girona, Guia del visitant", (2000 i 2006). Ha estudiat singularment la relació de la literatura amb la ciutat en les obres "La Girona dels poetes" (1998 i 2005), "Guia literària de Girona" (1995) i l'"Atles literari de les terres de Girona" (2003), així com en l'opuscle "Literatura i territori" (2005). Amb Ramon Alberch ha publicat "75 anys de Girona" (1984) i "Els jueus de les terres gironines" (1985); amb Josep Clara, "Els epistolaris de Carles Rahola" (1985), i amb Enric Mirabell, "Arrels empresarials gironines" (2004).
[Biografia elaborada per l'autor]
(Juliol 2006)


(Calella de Palafrugell, 1956)
Conegut pel pseudònim "nif" és escriptor, col¿laborador habitual de la premsa gironina i guionista de documentals per la televisió.
Ha escrit teatre, assaig i narració, tot i que destaca per aquesta última faceta. Els llibres més destacats són: "L'Empordà, terra de pas" (1997), L'escala de Richter" (2001), amb la que va guanyar el premi Carlemany i "Matèria fràgil" (2002), mereixedora del premi Prudenci Bertrana.
Jordi Arbonès a l'Enciclopèdia Catalana.
Arbonès a "Qui és Qui".
Jordi Arbonès a Viquipèdia.


(Barcelona, 1889-1976)
Poeta.
[Vegeu enllaços]
Clementina Arderiu a Lletra.
Informació de Clamentina Arderiu a la pàgina web de l'AELC.


(Barcelona 1798-1862)
Escriptor, economista i polític.
[Vegeu enllaços]
Bonaventura Carles Aribau a LLetra.


(Barcelona 1920 - 1996)
Escriptor, poeta i editor. Va especialitzar l'empresa editorial del seu nom en opbres per a l'ensenyament del català, i és autor del popular "Diccionari català general". Va conrear la novel·la, l'assaig, la biografia i el teatre amb l'obra "El compte arnau". Va traduir al català Wilde, Valéry i Eliot. Entre els seus llibres de poesia destaquen "D'aire i de foc", "Cançons per a no cantar" i "Paisatges de Catalunya". La seva obra poètica es troba recopilada en un volum.
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]
Miquel Arimany a la Viquipèdia.
Fitxa de l'autor a "Qui és qui".


(Barcelona, 1912-2000)
Narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor.
[Vegeu enllaços]
TVC dedica el programa Retalls a Tísner
L'autor a Lletra.
Tísner a l'AELC.


(Barcelona 1845 - 1891)
Periodista i dramaturg.
[Vegeu enllaços]


(Castellar del Vallès, 1891 - 1982)
Poeta i assagista. Autor d'una vasta producció d'inspiració simbolista, resolta sovint en forma de cançó, va publicar, entre altres obres, "Cançons al vent", "Noves cançons", "Sonets", "El llibre de les donzelles", "Benaurança", "El dolç repòs", "Les absències" i "El vas transparent". Traductor de Ronsard i d'altres poetes francesos, és també autor de notables assaigs com "La nostra expressió literària" i "Experiències i reflexions entorn de la poesia".
[Biografia extreta de: ARAGÓ, Narcís-Jordi. "La Girona dels poetes. Un Segle d'interpretacions líriques de la ciutat", Girona: CCG Edicons, 2005.]

Contacte | Accessibilitat | Avís legal
una producció de la Universitat de Girona i la Diputació de Girona, 2007